Mostrant la realitat
Sense adorns ni ornamentacions, Arturo Ripstein evita qualsevol indici d'edulcorar aquest retrat atrotinat i cru de la societat i idiosincràsia mexicana. La història presentada es canalitza a través del corrido "La perdición de los hombres" pel qual desfilen personatges pertanyents als estrats més baixos de la societat. El director mostra el que hi ha: gent pobra que lluita per sobreviure i absència d'empatia en una fal·locràcia imperant. Una crua realitat que s'allunya dels comportaments hipòcrites de sofàs confortables i luxes a l'abast.
Tenyida d'humor negre, la pel·lícula pot resultar tosca, però, el seu mèrit rau en la seua proposta arriscada i difícil de pair, perquè en realitat, així és la vida i la resta millor deixar-ho per als contes de fades.
Tenyida d'humor negre, la pel·lícula pot resultar tosca, però, el seu mèrit rau en la seua proposta arriscada i difícil de pair, perquè en realitat, així és la vida i la resta millor deixar-ho per als contes de fades.
LA PERDICIÓN DE LOS HOMBRES. 2000. México. Blanco y Negro. 109 Min.
Direcció: Arturo Ripstein
Intèrprets: Rafael Inclán, Patricia Reyes Spíndola, Luis Felipe Tovar, Carlos Chávez, Leticia Valenzuela, Alejandra Montoya, Eligio Meléndez, Ernesto Yáñez
Guió: Paz Alicia Garciadiego
Música: Guillermo Granillo
Fotografia: Esteban de Llaca
Fotografia: Esteban de Llaca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada