Jesucrist xiula un blues
L'austeritat i la senzillesa són les pedres angulars d'aquesta cinta que es caracteritza per projectar un reflex simètric dels ensenyaments de Jesús de Natzaret. Pasolini movent la càmera amb intel·ligència, a manera de fals documental, mostra les aventures d'aquesta figura central del cristianisme. Així, ho podem comprovar, especialment, en les escenes del judici i la crucifixió, on l'espectador es pot sentir com un personatge més del film. El director es basa en l'evangeli segons Sant Mateu i subratlla les doctrines de Crist tot posant èmfasi en els seus principis ètics, en la hipocresia dels fariseus (quelcom que arriba fins als nostres dies) i en la impossibilitat d'arribar a la glòria per aquells que ostenten el poder a costa dels altres. Conceptes com l'ajuda als més desfavorits i la deontologia cristiana —que ni s'ha seguit ni complert per aquells mateixos que propugnen les benevolències d'aquesta religió monoteista completen una proposta que suposa un retret a l'activitat humana al llarg de la història. En definitiva, es reivindica l'honestedat, la justícia i l'ètica: hi ha algú que complisca tots aquests principis?
Per la resta, el realitzador mostra un retrat bastant fidedigne —un Pasolini diguem que un poc tou en aquest aspecte—, però, al mateix temps, personal des del punt de vista filosòfic i tècnic.
Cal destacar la interpretació del barceloní Enrique Irazoqui i la música clàssica per emfatitzar el dramatisme dels fets. Resulta del tot innovador la utilització d'estils com el gòspel i blues. Tots dos són metaforitzats com l'art popular que emana del poble, lloc on en realitat hauria de residir la sobirania perquè les societats es puguen desenvolupar i evolucionar de manera real d'una vegada per totes. Aquesta és la doctrina i, per tant, el Crist personal de Pasolini.
IL VANGELO SECONDO MATTEO. 1964. Itàlia. Color. 137 Min.
Direcció: Pier Paolo Pasolini
Intèrprets: Enrique Irazoqui, Margherite Caruso, Marcello Morante, Susanna Pasolini, Mario Socrate, Settimio Di Porto, Alfonso Gatto, Luigi Barbini, Giacomo Morante
Guió: Pier Paolo Pasolini
Música: Luis Bacalov, Varios.
Fotografia: Tonino Delli Colli
Fotografia: Tonino Delli Colli
Crítiques de Pier Paolo Pasolini:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada