(3) STRESS ES TRES, TRES (1968), de Carlos Saura

Gelosia

Aquesta història és —a partir del complex triangle que formen el trio protagonista— una dissecció de la resposta emocional davant de la gelosia, a més d'una anàlisi detallada de les relacions personals. Ferran; especulador immobiliari i la seua dona Teresa van a passar un cap de setmana a Almeria, acompanyats d'Antonio; un arquitecte que és amic i company de feina del primer. Entre tots tres s'adverteix una interconnexió que va més enllà d'una simple relació d'amistat. Antonio és, per a la percepció de Ferran, l'element amenaçador, i per això recela del seu amic. Tant Teresa com ell s'adonen de la situació. L'—involuntari— joc comença amb els coquetejos de Teresa i Antonio, i amb el rol d'espia de Ferran, que prepara les condicions necessàries perquè tots dos es troben. Tot sembla sincer, encara que realment és impostat (la metafòrica perruca de Teresa) i la desconfiança és la que es fa càrrec de les circumstàncies. 

Amb una estètica modernista (fantàstica la fotografia de Luis Cuadrado), aquest film és una mena de road-movie, de western (l'onírica seqüència de la caça humana és magistral amb un blanc i negre difuminant-se) i de cosmopolitisme. Críptic i ple de contrastos (la sofisticació dels joves xoca amb l'antiquat de la tia i la seua fixació religiosa), Stres es tres, tres es una torbadora i reflexiva cinta que val la pena veure. Potser l'estrés del títol provinga de la societat de consum en una Espanya oberta a la modernització, però el pes específic està en la gelosia, eixa gelosia (auto) destructiva i consubstancial a l'espècie humana.

STRESS ES TRES, TRES. 1968. España. Color. 90 Min.

Direcció: Carlos Saura
Intèrprets: Geraldine Chaplin, Juan Luis Galiardo, Fernando Cebrián, Porfiria Sanchiz, Fernando Sánchez Polack, Humberto Sempere, Charo Soriano

Guió:  Carlos Saura, Angelino Fons
Música: Jaime Perez
Fotografia: Luis Cuadrado

Crítiques de Carlos Saura (cliqueu en aquest mateix enllaç)