No sé tornar a casa
Dins de cada ésser humà romanen silencis intrínsecs, hermètics i inaccessibles per a la resta de les persones, fins i tot si aquests són molt propers a nosaltres. Per tant, depenent de com siguen les relacions amb els nostres iguals, els dits silencis, o bé poden sanar-se o, per contra, pansir-se del tot.David és un jove matemàtic americà que es trasllada amb la seua dona Amy al poble d'aquesta, situat en la campanya anglesa, per a concentrar-se en els seus treballs d'investigació. Només en arribar-hi, s'hi palpa un ambient enrarit a causa del comportament dels vilatjans, cosa que, com a espectador es té el pressentiment que quelcom no funciona adequadament.
Tot i que en un principi tenen l'aparença de ser una parella ben avinguda, prompte ens adonem que entre ambdós existeixen moltes barreres, guardant ella, a més, un secret i una pulsió que la turmenta.
M'agrada com Peckinpah retorç encara més el relat original del llibre (és una adaptació de la novel·la de Gordon Williams "The Siege of Trencher's Farm"), donant-li un punt de mala bava, despullant, alhora, les nostres perversions psíquiques i sexuals (sobretot per la predominant ambigüitat moral que hi desprèn i per l’escena de la violació amb l’actitud tan equívoca d’Amy). Amb això, ens demostra la vasta complexitat de l'ésser humà i, per tant, molt delicada d'analitzar.
La pel·lícula aborda la xenofòbia (envers, en aquest cas, els nord-americans), el masclisme (impregnat en totes les seqüències), i la violència consubstancial a les persones. Per això últim, és molt interessant tenir en compte la transformació que té el protagonista, el qual passa de ser un convençut pacifista a utilitzar les mateixes armes que els seus agressors. La qual cosa ens reafirma que la violència genera violència, però com actuaríem nosaltres si, com el protagonista, en veiérem en una situació límit?, hi faríem el mateix?
Un altre concepte determinant que es tracta a la pel·lícula és la comunicació i la sinceritat en la relació de parella. Com deia al començament de l'escrit, de vegades, les veritats que es mantenen ocultes es vicien en el nostre interior acabant en un atzucac. Silencis que es podreixen i, abans o després, es manifesten de manera negativa com ben bé hi podem comprovar. Al final, ni Henry Niles (amb trastorn mental) ni David saben tornar a casa; poètica metàfora del seu desconcert.
Excel·lent film; valent, arriscat que, tot i tenir molts canvis respecte al llibre, adapta molt bé l'essència de l'obra original. Però, especialment, perquè et fa reflexionar, conjugant amb mestria la basarda i l'entreteniment.
STRAW DOGS. 1971. Regne Unit. Color. 113 Min.
Direcció: Sam Peckinpah
Intèrpretes: Alexander Skarsgård, James Marsden, Kate Bosworth, Dominic Purcell, James Woods, Willa Holland, Walton Goggins, Laz Alonso
Guió: David Zelag Goodman, Sam Peckinpah. Novel·la: Gordon M. Williams
Música: Jerry Fielding
Fotografia: John Coquillon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada