Un bonic retrat de la vida
Crec, honestament, que aquesta obra és un bell cant a la vida, un exemple didàctic de la seva realitat per a aquells que tenen la sort de viure en el Primer Món, salvaguardat de les guerres i penúries. No sé exactament on s'allotja, però existeix una línia divisòria en el nostre continu vital en el qual toquem els peus a terra. Efectivament, arribarà un moment, tard o d'hora, en què la càrrega de viure en aquest món es farà feixuga. Tanmateix, hi ha aspectes més poderosos que tot això i, encara que la mort ens espera, aquests alleugeriran els episodis viscuts.
Sandra Kienzle hi fa front cada dia. Té una filla petita, Linn, i el seu pare té una malaltia degenerativa. Juntament amb la seva família tracta de buscar-li una residència per a gent gran. Al mateix temps, es retroba amb un vell amic, Clément el qual està casat i enceten una clandestina relació.
Un dels punts forts del film és la seva manera d'abordar obertament la vida. Problemes, entrebancs i il·lusions s'entremesclen. La protagonista lluita per a aixecar el cap, per sentir-se realitzada i per donar-li un sentit a l'existència. Són molt emotives i d'especial rellevància les distintes imatges del pare, com es va deteriorant i com això colpeix l'ànima de la protagonista.
Tècnicament la pel·lícula és d'una alta qualitat: macos escenaris, una lluminosa fotografia, un guió molt ben embastat i unes interpretacions convincents. Com he comentat, un bell retrat —com el matí bonic que evoca el seu suggerent títol— que val la pena veure'l.
UN BEAU MATIN. 2023. França. Color. 105 Min.
Direcció: Andrea Jaurrieta
Intèrprets: Léa Seydoux, Pascal Greggory, Melvil Poupaud, Nicole Garcia, Camille Leban Martins, Sharif Andoura, Elsa Guedj, Kester Lovelace
Guió: Mia Hansen-Løve
Fotografia: Denis Lenoir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada