Amarga realitat
Caldria pensar en com està conformada la societat d'avui en dia. En els darrers cent anys hem passat per diversos sistemes polítics i econòmics, però, fet i fet, el poble sempre sofreix. Així doncs, estem davant de la sempiterna dualitat i l'etern continu opressors-oprimits. Per a retractar-ho artísticament, Radu Jude recorre a la comèdia negra per a fer una mirada profunda de l'opressió en la qual estan sumits aquells que han de suar la cansalada per a guanyar-se els quartos. D'aquesta manera la pel·lícula mostra la impossibilitat de les persones per abastar un estat permanent de benaurança. És xocant l'humor negre que hi utilitza, però realment el film no deixa canya dreta perquè la crítica està present a tot arreu. Al mateix sac hi entren el capitalisme asfixiant, l'explotació laboral, les empreses corruptes que incompleixen les lleis de seguretat laboral.
La darrera escena és realment poderosa on s'instrumentalitza a una víctima d'un accident laboral per tal de justificar la irresponsabilitat empresarial. Una imatge absolutament deshumanitzadora la qual reflecteix una indefensió que s'accentua més encara per la manipulació de les altes esferes.
M'agrada el seu estil visual i el to irònic que hi utilitza, així com també les seves dualitats. Per una banda, estan les escenes de la pel·lícula dels anys vuitanta romanesa ("Àngela continua endavant", de Lucian Bratu). Com un trencaclosques, s'integren perfectament en la trama, mostrant els contrastos físics del moment: una Romania sota el comunisme i una altra sota el capitalisme, així com les diferències tècniques: el color per a les seqüències antigues i el blanc i negre per a la pel·lícula actual. En això ve a dir-nos que tot i que les condicions de vida han evolucionat, una gran part de les dinàmiques i lluites per sobreviure persisteixen. Per altra banda, hi apareix l'ambivalència entre la comèdia i el drama perquè darrere de tot eixe humor excèntric i peculiar s'amaga una veritat amarga sobre la realitat.
Com he esmentat abans l'humor negre està sempre present. El personatge de Bobita és demolidor i el director ho equilibra a la perfecció ja que aquesta comicitat oculta una grisor que envolta la vida dels personatges.
El seu títol encara que desesperançador (perquè no hi ha més enllà del que tenim aquí), és al mateix temps optimista: ens està dient que gaudim del present.
NU ASTEPTA PREA MULT DE LA SFÂRSITUL LUMII. 2023. Romania. Color i B/N. 163 Min.
Direcció: Radu Jude
Intèrprets: Ilinca Manolache, Ovidiu Pirsan, Nina Hoss, Dorina Lazar, Katia Pascariu, Laszlo Miske, Uwe Boll
Guió: Radu Jude
Fotografia: Marius Panduru
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada