Queda molta feina per fer
Tot el patiment que viu una persona, objecte d’una agressió sexual, no es pot descriure ni amb paraules ni amb imatges. L’únic consol és que aquest documental ajuda a comprendre i a empatitzar amb les víctimes d’aquesta atrocitat. I ho aconsegueix perquè resulta impossible no connectar amb l’afectada després del pou d’indefensió i impotència on cau quan intenta trobar ajuda i justícia.
Aquest film és una denúncia clara que deixa al descobert la fragilitat i l’endarreriment dels mecanismes judicials i socials del Japó actual.
El relat és colpidor. Entre els testimonis de les víctimes s’hi intercalen imatges d’arxiu, i a poc a poc es va desplegant una veritat ignominiosa. Davant l’angoixa de la víctima i la indiferència de les institucions, l’espectador resta commocionat. Però, afortunadament, també hi ha lloc per a la solidaritat, com la del porter de l’hotel, un autèntic bon samarità que li dedica unes paraules inesborrables: “Estic disposat a fer qualsevol cosa per ajudar-la. Pot revelar el meu nom. Res és comparable al patiment que ha suportat. No em preocupa res. Endavant, utilitzi el meu nom.”
Queda encara molta feina per fer. No només al Japó, sinó arreu del món.
BLACK BOX DIARIES. 2024. Japó. Color. 99 Min.
Direcció: Shiori Ito
Intèrprets: Shiori Ito
Guió: Shiori Ito
Música: Mark De Gli Antoni
Fotografia: Yuta Okamura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada