(3) UNA QUINTA PORTUGUESA (2025), d'Avelina Prat

No entenc res

"Jo tampoc entenc res". Aquesta és la resposta de Fernando, el professor de Geografia, quan un alumne li pregunta per un aspecte de la seva explicació que no comprèn. Evidentment, l’estudiant és totalment aliè a tot allò que passa per dins del docent. Aquest últim està desconcertat, confós i destrossat perquè la seva esposa l’ha abandonat. És per aquest motiu que Fernando decideix fer un tomb complet a la seva vida: anar a Portugal un temps per desconnectar. Allà, una cadena de casualitats el porten a treballar de jardiner i conèixer Amàlia, una persona amb qui comparteix molts elements en comú.

No em va acabar de convèncer la seva òpera prima, Vasil; em va semblar una planificació massa forçada i em vaig sentir com desconnectat de la història que explicava. Tanmateix, en aquesta —malgrat alguna llacuna narrativa (com arregla els papers Fernando si ha suplantat en Manuel?)— traça un guió molt intel·ligent on explora les emocions humanes a través dels seus dos personatges. Dues persones que intenten fugir del seu passat per retrobar-se a si mateixes.

M’agrada el seu ritme assossegat, la seva pàtina reflexiva, pensativa i psicològica que està acompanyada pels càlids paisatges portuguesos en contrast amb la fredor del país d’origen del protagonista.

En aquest sentit, el film desprèn molta humanitat. És com si ens digués que no és necessari comprendre-ho tot. A vegades n’hi ha prou amb acceptar i assimilar i, en la mesura del possible, trobar el nostre petit espai de felicitat, com ho són aquella quinta portuguesa i les persones que l’habiten.

UNA QUINTA PORTUGUESA. 2025. Espanya. Color. 114 Min.

Direcció: Avelina Prat
Intèrprets: Manolo Solo, Maria de Medeiros, Branka Katic, Ivan Barnev, Rita Cabaço, Luísa Cruz, Bianca Kovacs, Xavi Mira, António Mortágua, Morgan Blasco, Rui Morisson, Pedro Almendra

Guió:  Avelina Prat
Música: Vincent Barrière
Fotografia: Santiago Racaj