Excessivament truculenta
No m’agradaria que aquesta crítica quedara com que he vist una producció dolenta, perquè realment no ho és. Crec que té el mèrit —no gens fàcil— de mantindre l’espectador ancorat a la pantalla dins d’una història pertorbadora.
Ara bé, dit això, la pel·lícula es perd en clixés ja vistos en el cinema, cosa que fa que moltes vegades la narració resulte predicible. El thriller té moments “Gossos de palla” o “The Shining”, però, a diferència d’aquests films, utilitza desencertadament el concepte de venjança.
A favor seu està el joc de guió en els canvis d’escenaris i situacions, però el seu maniqueisme, amb uns personatges un pèl encartonats, i la violència gratuïta que hi mostra fan que esdevinga, especialment en el seu tram final, una successió d’imatges excessivament truculentes.
Per finalitzar, cal puntualitzar que Speak no Evil es un remake de la cinta danesa de 2022 Gæsterne. No he pogut veure la original. Espere que, des de un punt de vista cinematogràfic, siga més honesta.
SPEAK NO EVIL. 2024. Estats Units. Color. 109 Min.
Direcció: James Watkins
Intèrprets: James McAvoy, Aisling Franciosi, Mackenzie Davis, Scoot McNairy, Dan Hough, Alix West Lefler, Motaz Malhees
Guió: James Watkins, Christian Tafdrup, Mads Tafdrup
Música: Danny Bensi, Saunder Jurriaans
Fotografía: Tim Maurice-Jones
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada