(2) BABY DOLL (2024), d'Elia Kazan

Candidesa manipulada

L'eix central d’aquest film és Baby Doll, la ingènua adolescent que està a punt de passar a l’edat adulta. Lliurada pel seu pare a un home molt més gran que ella, tots dos sellen l’excèntric pacte de no mantenir relacions sexuals fins que ella no complisca els vint.

Sense educació, sense figures paternals i amb una tia amb problemes psíquics, el personatge està a mercé d’un món alié. El seu marit i Silva Valcarro, terratinent administrador de les plantacions de cotó de la zona, seran dos elements distorsionadors que manipularan i regularan la seua vida. La relació imposada tindrà funestes conseqüències: Baby Doll serà la víctima d’una guerra sense treva entre dues personalitats competitives mancades d’emocionalitat.

Història de venjances i rancúnies, d’amors eteris i antinaturals que prenen forma sobre el paisatge del sud dels Estats Units, tenyit de masclisme i racisme. La pel·lícula, malgrat la seua proposta arriscada —capaç de mostrar i qüestionar temes tan escabrosos com la infidelitat, l’adulteri i el despertar sexual de la joventut—, no acaba de funcionar del tot, i deixa una freda sensació d’inversemblança.

BABY DOLL. 1956. Estats Units. Blanc i negre. 115 Min.

Direcció: Elia Kazan
Intèrprets: Carroll Baker, Eli Wallach, Karl Malden, Mildred Dunnock, Lonny Chapman, Eades Hogue, Rip Torn, Noah Williamson

Guió: Tennessee Williams. Teatro: Tennessee Williams
Música: Kenyon Hopkins
Fotografia: Boris Kaufman