La mala bèstia colonial
El colonialisme, i tota la verinor que arrossega, ha esclafat pobles i cultures al llarg de la història de la humanitat, i això es pot veure clarament en aquest magnífic documental. El punt de partida és el novembre de 2021, quan 26 tresors reials del Regne de Dahomey estan a punt de deixar París per tornar al seu país d’origen, l’actual República de Benín. Aquests 26 objectes, juntament amb molts altres, van ser saquejats per les tropes colonials franceses l’any 1892.
M’agrada la manera dual amb què el director estructura la cinta. Primer, tenim la veu en off de l’estàtua que representa el rei Ghézo. Emergeix de la foscor i, amb una veu com ofegada, fa les seues reflexions al voltant del temps que ha passat i del que ha significat per a la seua terra el constant espoli francés.
Després —i per a mi, la part més interessant—, és quan els universitaris d'Abomey-Calavi debaten sobre aquest fet: és res històric? És un tripijoc de França per apaivagar els beninesos? 26 tresors de 7.000 és un insult? Caldria una mobilització africana perquè ho tornaren tot?
Em sembla un document necessari i didàctic, perquè ens mostra que el pitjor de la colonització —i hi estic d’acord— és la colonització mental: aquella que et roba l’ànima, que perdura eternament i que et converteix a tu i a les pròximes generacions en esclaus dels teus botxins.
Os d'Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín (Berlinale) 2024.
DAHOMEY. 2024. Senegal. Color. 67 Min.
Direcció: Mati Diop
Intèrprets: Intervencions de: Dowoti Desir, Micheline Ayinon, Bicarel Gnikpo, Nadia Vihoutou Kponadou. Veu: Lucrece Houegbelo, Parfait Viayinon, Didier Sedoha, Sabine Nassegande Badjogoumin
Guió: Mati Diop
Música: Wally Badarou, Dean Blunt
Fotografia: Josephine Drouin Viallard
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada