Estàndars socials que empresonen cos i ment
En un ambient opressor que marca normes i estenalla el comportament individual, en Marty se sent obligat a seguir la tendència de la desitjabilitat social. Sota el jou del puritanisme del seu context familiar italoamericà, el protagonista sol circular sota les faldilles controladores de la seva mare. El Bronx de Nova York que pinta Delbert Mann és un context encotillat, moralista i hipòcrita on tot es troba categoritzat: t'has de casar i tenir família una vegada passes de la trentena. Les dones solen ser mers objectes dividits en dues branques: la de la bellesa i la de la lletjor. Per això, estaran constantment sotmeses a una mirada masclista d'enjudiciament que decidirà si les accepta en el seu món falocràtic o les repudia fins a la humiliació.El film critica aquest tipus de societat i la mesquinesa reduccionista de supeditar l'ànima humana als atzarosos capricis genètics de l'arquitectura corporal. El resultat és una rècua borreguera amanida per l'insípid condiment de la ignorància.
La pressió social és una influència molt forta que ens marca al llarg de les nostres vides i aquesta obra mostra la seva poderosa capacitat. En Marty, tot i que cau a les seves urpes, aconsegueix escapar-se'n en un final —això sí— un poc ensucrat.
MARTY. 1955. Estados Unidos. Blanco y Negro. 91 Min.
Direcció: Delbert Mann
Intèrprets: Ernest Borgnine, Betsy Blair, Esther Minciotti, Jerry Paris, Joe Mantell, Karen Steele, Augusta Ciolli, James Bell
Intèrprets: Ernest Borgnine, Betsy Blair, Esther Minciotti, Jerry Paris, Joe Mantell, Karen Steele, Augusta Ciolli, James Bell
Guió: Paddy Chayefsky
Música: Roy Webb
Fotografía: Joseph LaShelle
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada