(3) T2: TRAINSPOTTING, de Danny Boyle (2017)

 Perfecte encaix

He de reconéixer que tenia els meus dubtes sobre aquesta nova entrega de Trainspotting. Vint anys després ho trobava oportunista i tenia la impressió que em toparia amb una segona part que grinyolaria en cadascun dels seus fotogrames. Tanmateix, no ha sigut així. La pel·lícula m'ha sorprés, especialment pel seu guió i pel fenomenal acoblament que ha realitzat el director en cadascuna de les peces temporals L'argument, la posada en escena, els actors..., tot és versemblant i traspua una gran profunditat psicològica en el tractament dels personatges. A més, el film aborda conceptes existencials –el pas del temps, la diferència entre generacions, l'efecte devastador de les drogues al llarg dels anys, la nostàlgia, els records i la finitud de la vida– que conviden a la reflexió. Grata sorpresa, estupenda continuació.

T2: TRAINSPOTTING. 2017. Regne Unit. 117 Min. 

Direcció: Danny Boyle

Intèrprets: Ewan McGregor, Robert Carlyle, Jonny Lee Miller, Ewen Bremner, Kelly MacDonald, Shirley Henderson, James Cosmo, Anjela Nedyalkova, Steven Robertson, Irvine Welsh, Gordon Kennedy, Eileen Nicholas, John Bell, Katie Leung  
Guió: John Hodge (Novela: Irvine Welsh)

Música: Rick Smith
Fotografia: Anthony Dod Mantle

Crítiques de Danny Boyle (clicar en aquest mateix enllaç per a llegir les crítiques):

Trainspotting (1996), Yesterday (2019)

(4) TRAINSPOTTING, de Danny Boyle (1996)

 Interessant tractament de la drogodependència

Amb una estètica innovadora Danny Boyle se submergeix en els suburbis d'Edimburg per tractar el tema de la drogodependència d'una manera tan original que s'introdueix en el mateix interior dels protagonistes. El film relata la història d'un grup de joves, mancats d'al·licient, la premissa central de la qual és l'ús de la droga.
La filosofia de vida de Mark, el seu protagonista, s'allunya dels estàndards esclavitzadors que ens dicta la societat, és a dir; estudis, família, treball, fills, hipoteques, pagaments, responsabilitats..., (més o menys la síntesi que els Goodfathers realitzen en "Birth, School, Work, Death"). Amb aquesta actitud, es nega rotundament a entrar a la deteriorada "roda de la vida".
L'escena reflecteix encertadament el problema de la dependència psicològica i fisiològica de les drogues, cosa que obliga a preguntar-nos què ofereix la societat perquè la joventut -de qualsevol època- no trobe motivacions suficients, diferents i saludables. Aquesta interessant proposta d'anàlisi desemboca en el mestratge tècnic de Boyle a l'hora de combinar moments còmics amb situacions realment dures (la cruel mort de l'infant) i al seu excel·lent ús oníric de les imatges representant l'efecte de l'heroïna. Tot això, unit a la seua hàbil selecció de la banda sonora, fan de Trainspotting una de les pel·lícules més importants de la dècada dels noranta.

TRAINSPOTTING. 1996. Regne Unit. 90 Min. 

Direcció: Danny Boyle

Intérpretes: Ewan McGregor, Robert Carlyle, Jonny Lee Miller, Ewen Bremner, Kelly MacDonald, Kevin McKidd, Peter Mullan, James Cosmo, Eileen Nicholas, Susan Vidler, Pauline Lynch  
Guió: John Hodge (Novela: Irvine Welsh)

Música: Diversos intèrprets
Fotografia: Brian Tufano

Crítiques de Danny Boyle (clicar en aquest mateix enllaç per a llegir les crítiques):

T2: Trainspotting 2 (2017), Yesterday (2019)

(1) YESTERDAY, de Danny Boyle (2019)

  Un producte bastant desficaciat

La idea d'un món sense The Beatles és la columna vertebral i punt de partida d'aquesta última decebedora pel·lícula del creador de Trainspotting. Al meu entendre, tant la proposta com el concepte del film tenen un punt d'absurditat incapaç de sostenir l'estructura de qualsevol guió. El senyor Danny Boyle i el seu guionista Richard Curtis haurien de revisar la trilogia de Retorn al futur per aprendre una mica de les línies del temps i de la influència que tenen les persones i, per tant, les bandes de rock, en els seus iguals.
Per la resta, una història d'amor insuportablement rosàcia i unes situacions poc creïbles donen la sensació d'estar veient un producte bastant desficaciat. Només les cançons del grup de Liverpool, la mostra de la sensació que li pot donar a qualsevol ésser humà la primera vegada que es descobreix als Fab Four i la intervenció d'Ed Sheeran amb algun apunt musical i humorístic encertat, fan que l'obra, almenys, es deixe veure.

YESTERDAY. 2019. Reino Unido. Color. 116 Min.

Direcció: Danny Boyle
Intèrprets: Himesh Patel, Lily James, Kate McKinnon, Ed Sheeran, Lamorne Morris, Ellise Chappell, Camille Chen, Alexander Arnold, Joel Fry

Guió: Richard Curtis
Música: Daniel Pemberton (Canciones: The Beatles)
Fotografia: Christopher Ross

Crítiques de Danny Boyle (clicar en aquest mateix enllaç per a llegir les crítiques):

Trainspotting (1996), T2: Trainspotting (2017)