Tristesa eufòrica
Aquesta pel·lícula és un clar exemple que, en la senzillesa, moltes vegades es pot mostrar una gran quantitat de valors humans. Sense estar dotada d’un gran pressupost —existeixen algunes llacunes en el film, com els salts tan ràpids de seqüències que s’utilitzen com a preàmbul al desenvolupament de la trama—, el realitzador usa adequadament els recursos cinematogràfics i narratius per a contar una història d’autodescobriments i emocions. De fet, l’obra fa un ús perseverant de l’el·lipsi per a reflectir els sentiments, els buits interns, les pors i inseguretats («massa bo per a ser veritat») de la parella protagonista. Així mateix, la poètica és un referent constant que deambula pel metratge des dels primers instants al poble de Xella fins a l’arribada i instal·lació a València del personatge principal.
Pascual i Anna miren de trobar el seu lloc perquè, com una brúixola avariada, se senten desorientats. L’atracció mútua serveix com a detonant per a exposar les personalitats de cadascun, darrere de les quals amaguen una intrahistòria molt influent en les seues vides (el drama de la immigració d’Anna i la solitud, juntament amb els secrets familiars, de Pascual).
La veu en off de Pascual, com a narrador omniscient, ens guia en un treball on imperen els fets metafòrics i els llocs comuns (el gos Rufo, l’amant de son pare, el comptador de la llum, la brúixola per a trobar Anna, el botiguer, la botiga, el passejador amb el gos…), sense que falten tampoc, dins del dramatisme, les pinzellades còmiques, com la frase de Pilar, la casera: «sent el que ha passat amb ton pare, qui era, per cert?»; o en l’expressió tan suggeridora que utilitza el protagonista en definir l’enamorament que sent davant l’hongaresa Anna: «era més bonica que el meu poble».
Finalment, la sensació que ens transmet és com la que experimenta el seu protagonista davant la mort de son pare: una tristesa eufòrica, una sensació que és com la vida mateixa; i aquesta estimable cinta fa una reflexió molt encertada sobre ella.
EN LA CIUDAD SIN BRÚJULA. 2016. Espanya. Color. 80 Min.
Direcció: Antonio Savinelli
Intèrprets: Javier Mejía, Agnes Kiraly
Guió: Mario Fernandez Alonso y Antonio Savinelli
Música: Gilberto Luna, Gualberto Ibarreto, Mikalojus Čiurlionis, Chronis Taxidis, Rick Treffers, Fernando Milagros
Fotografia: Javier Lombana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada