Diferent i personal
Estem davant d'una pel·lícula de seixanta minuts (se n'anomena migmetratge, però algun dia caldrà dir als quatre vents que qualsevol mena de metratge és, simplement, això: una pel·lícula), i a dins hi trobem: una escena força llarga d'un concert de Chano Domínguez i un viatge que la parella protagonista realitza en tren en el qual, com a espectadors, recorrem el paisatge a través de la finestra una bona estona.
Doncs bé, si restàrem tota aquesta duració, no sé quants minuts de "temps efectiu" tindria aquest film. És aquesta cinta una llauna? Doncs jo dic que no, perquè Jonás Trueba ho té molt clar, continua amb la mateixa tònica i amb les constants del seu cinema. Un cinema que cerca la naturalitat i que sacrifica altres aspectes tècnics o actorals de cara a la galeria en benefici del conjunt de l'obra.
Així és aquest treball que parla sobre l'amistat, sobre la parella, ple de referències culturals i obert a una infinitat d'interpretacions. No podem dir que sigui rodó, però sí que és valent, arriscat, personal, diferent i amb elements d'interès.
TENÉIS QUE VENIR A VERLA. 2022. Espanya. Color. 64 Min.
Direcció: Jonás Trueba
Intèrprets: Itsaso Arana, Vito Sanz, Francesco Carril, Irene Escolar
Guió: Jonás Trueba
Fotografia: Santiago Racaj
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada