L'home de la cendra
Amb l'excepció de la primera escena (en la qual, el rostre de la protagonista,
Elle, ho diu tot), aquesta pel·lícula té un arrancament amb una narrativa
convencional. La relació autoritària de la mare envers la filla és el motor
d'allò que vindrà després, cosa que el director ho reflecteix en la pantalla
d'una manera bastant pertorbadora. La filla, per la seva part, arrossega un
trauma d'eixa relació tan turmentosa que si bé va romandre latent en el passat,
surt a l'exterior quan la mare cau malalta i, posteriorment, mor.
En la história, l'stop-motion és el mitjà que canalitza la tenebra i
foscor profunda d'Elle, la qual té una personalitat minvada per una figura
materna que li ha anul·lat totes les seves potencialitats. En ser, la seva
mare, presa de la feblesa, no sabrà com gestionar eixe dol i eixes
cicatrius emocionals. Amb l'ajut de la misteriosa xiqueta —una mena de
perllongació de la seva mare— la protagonista embogeix en una atmosfera
desconcertant que hom no aconsegueix saber si és realitat o ficció.
Cal dir que, tot i l'interès visual i
de contingut que hi desperta, el film té alts i baixos amb una qualitat
desigual. De vegades, costa mirar a la pantalla amb les escenes sagnants que
mostra. Em quedo més, però, en la profunditat emocional que hi vol transmetre.
Concretament, amb l'home de la cendra, el dolent de la pel·lícula
d'animació que Elle, a través de la xiqueta, està creant. Un home que
personifica tota la toxicitat patològica que passeja en el fons de si mateixa.
En realitat, tothom té un home de cendra del qual paga la pena fugir i oblidar.
STOPMOTION. 2023. Regne Unit. Color. 93 Min.
Direcció: Nicolas Philibert
Intèrprets: Daniel Radcliffe, David Holmes
Guió: Robin King, Robert Morgan
Fotografia: Léo Hinstin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada