Absolutament captivadora
Cada ésser humà té una sèrie de fortaleses, algunes de les quals romanen latents en el seu món interior. La pena és que segurament hi haurà molts casos al llarg de la història que aquest do de la naturalesa visca silent i es muira junt amb la persona. Quants de talents s'hauran perdut d'aquesta manera! Sembla que aquestes línies reclamen la figura de l'educador (en el sentit potent de la paraula). Un educador que actue de guia i que com un bon il·lusionista extraga de manera màgica la nostra corda creativa. Quants Sergios Juárez Correa com el d’aquesta pel·lícula hauran existit? Segurament n'hi haurà hagut, i, si algú dels lectors va tenir un personatge similar com a docent, l'enhorabona, perquè va trobar un tresor.
Hi ha vegades que en una obra artística tot encaixa a la perfecció, i Radical, és una d'elles. Tot, absolutament tot, està perfecte: escenaris, música, fotografia, interpretació (magnífic el planter actoral), i els seus personatges tan entranyables com el mestre, el director, Lupita, la xiqueta filòsofa (per a menjar-se-la) i el tàndem tan bonic que formen Paloma i Nico.
Quan la pobresa, la violència dels càrtels de drogues i el perill estan aguaitant per tot arreu és difícil que qualsevol infant es dedique plenament a l'aprenentatge. Si veus que la teua família quasi com pot subsistir, en l'únic en què estàs pensant és en treballar per guanyar una mica de diners que hi puguen ajudar. Òbviament, Matamoros, la ciutat fronterera amb Brownsville (Texas) no era l'ambient més propici perquè un petit grapadet de xiquets tragueren cap a fora totes les seues potencialitats.
Radical, si se'm permet la definició, és una barreja entre "El club dels poetes morts" i "La lengua de las mariposas", però en diferents entorns. Ara no estem en una societat de classe mitjana alta dels Estats Units, ni tampoc en el temps de llibertat republicana de l'estat espanyol. Som al Mèxic profund, en 2011, on ni les noies ni els nois poden tenir una sala d'ordinadors, on hi ha treball infantil arreplegant brossa, on el paisatge desolador, de buidor i de tristesa pinta la vida quotidiana dels seus habitants.
En definitiva, aquesta obra, és una lliçó de cine i d'humanitat. Una injecció de vida que motiva i que emociona. I sí, se li poden trobar errades, per descomptat, com la recerca, a vegades, fàcil de commoure l'espectador, però és un recurs fílmic perdonable. Ho compensa tota la resta. La recomane vivament perquè és absolutament captivadora.
RADICAL. 2023. Mèxic. Color. 120 Min.
Direcció: Christopher Zalla
Intèrprets: Eugenio Derbez, Jennifer Trejo, Daniel Haddad, Danilo Guardiola, Mía Fernanda Solis, Gilberto Barraza, Victor Estrada, Manuel Márquez, Christian González, Xochiquetzal Martínez, Edmundo Moñoz, Enoc Leaño
Guió: Christopher Zalla. Artícle: Joshua Davis
Música: Pascual Reyes i Juan Pablo Villa
Fotografia: Mateo Londono
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada