Mangfold agafa el testimoni
Sorprès des del seu inici, amb un jove Harrison Ford (que admirable és la tecnologia!), aquesta pel·lícula és pur entreteniment (i del bo), perquè té la virtut de conjugar molt hàbilment aventura, didàctica, intriga i humor. Tot i tenir elements en contra com l'edat del protagonista o l'inevitable gastament de la història, sembla que l'equip de producció, encapçalat pel director James Mangold, ha agafat el testimoni de les anteriors entregues i en aquesta cinquena ha sabut mantenir la flama tan interessant que es va encendre allà pels anys vuitanta.
El qui escriu aquesta crítica estava molt reticent en un principi perquè pensava que no anava a trobar-se res en el seu visionat: només buit i la mateixa cançó. Però no, no ha sigut així. De colp i volta, m’he vist absorbit per aquesta formidable aventura de to crepuscular i m'he introduït en el seu suggerent conglomerat de nazis, arqueòlegs, matemàtics, inventors i viatges en el temps. No sé com ho han fet, la veritat, més encara sabent que "el xic de la pel·lícula" era un octogenari. Però quin octogenari. L'octogenari més jove que mai no he conegut.
INDIANA JONES AND THE DIAL OF DESTINY. 2023. Estats Units. Color. 153 Min.
Direcció: James Ganfold
Intèrprets: Harrison Ford, Mads Mikkelsen, Phoebe Waller-Bridge, Antonio Banderas, Toby Jones, Boyd Holbrook, John Rhys-Davies, Shaunette Renée Wilson, Thomas Kretschmann
Guió: Jez Butterworth, John-Henry Butterworth, James Mangold, David Koepp. Personajes: George Lucas, Philip Kaufman
Música: John Williams
Fotografia: Phedon Papamichael
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada