Clavar-se en un atzucac
La normopatia és un concepte psicològic que no es troba als diccionaris, però que fa referència al fastig que provoca seguir les normes convencionals socials. Hi ha gent que busca descórrer la cortina de la cosa políticament correcta i abraçar-se desesperadament a un hedonisme que li aporti agradables sensacions psicofisiològiques. De fet, aquest film reflexiona sobre el plaer sexual de la dona.
Anne, una brillant advocada, es queixa al seu marit de l'avorriment exasperant que li generen els seus amics quan venen de visita a casa. D'alguna manera se sent ofegada i necessita respirar aires de llibertat. En conèixer, Théo, el jove fill problemàtic de la seva parella que han d'acollir, comencen a trontollar els esquemes psicològics que estan arrelats a dintre seu i es clava en un terrible atzucac.
Catherine Breillat fa una pel·lícula valenta perquè toca un tema difícil on té cabuda la moral i l'ètica. Tal vegada, no sempre sigui bona idea el fet de deixar-se anar-hi quan al voltant hi ha gent que la podem ferir. M'encanta el prisma psicològic del film que està acompanyada per una magnífica posada en escena i unes notables interpretacions.
M'he assabentat que està basada en una pel·lícula danesa de 2019: Dronningen (Reina de cors). Després de veure L'Été dernier, tinc un gran interès a descobrir l'obra original danesa per comparar com cada versió aborda aquesta complexa història.
L'ÉTÉ DERNIER. 2023. França. Color. 104 Min.
Direcció: Catherine Breillat
Intèrprets: Léa Drucker, Samuel Kircher, Olivier Rabourdin, Clotilde Courau, Serena Hu, Angela Chen, Romain Maricau, Nelia Da Costa
Guió: Catherine Breillat. Argument: Maren Louise Käehne i May el-Toukhy (película "Reina de cors")
Fotografia: Jeanne Lapoirie
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada