Objectivitat
No entenc per què aquest documental ha creat tanta polèmica (tot i que, pensant-ho bé, amb el que va passar vint anys enrere amb el treball de Julio Medem, tot és possible a l’estat espanyol). Se l'acusa a Jordi Évole de blanquejar el terrorisme, cosa amb la qual no estic d'acord perquè el curs de l'entrevista sempre camina per l'objectivitat, amb les preguntes escaients i amb una inevitable tensió. Una altra cosa és que l'entrevistat done respuestas que no li agraden al receptor —perquè, entre altres coses, l’entrevistat valida o justifica gran part de les accions— però el que és incontestable és que aquest documental està ben dirigit —formalment i de contingut— i amb una intel·ligent manera de confrontar els dos punts de vista entre el botxí (Josu Urrutikoetxea) i una de les seues víctimes (Francisco Ruiz).
En definitiva, un treball molt didàctic perquè afegeix documentació històrica del conflicte. Sempre he pensat que és important escoltar l'altre, i per això crec fermament que aquest tipus de documentals són necessaris. Cadascú pot extreure les seues pròpies conclusions, evidentment, però és important mantenir una actitud freda i distant perquè l'objectivitat impere durant el metratge, i això, Évole ho aconsegueix amb escreix.
NO ME LLAME TERNERA. 2023. Espanya. Color. 101 Min.
Direcció: Jordi Évole i Màrius Sánchez
Intèrprets: Personatges documental
Guió: Jordi Évole, Màrius Sánchez, Júlia Badenes, Silvia Merino, Adriá Attardi
Fotografia: Paco Amate
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada