Aprofundint en l'ànima
Reconec la valentia de la directora pel fet d'experimentar en la poesia i la metàfora per aprofundir en la figura de Teresa. Es tracta d'una obra arriscada i molt personal que s'allunya de les narratives cinematogràfiques convencionals. En realitat, si s'hagués inclinat per un enfocament més directe amb una representació explícita de les seves aventures, el resultat no hauria estat el mateix.
La pel·lícula s'endinsa en la complexa personalitat de Teresa, la qual, juntament amb el seu inquisidor —que moltes vegades empatitza i s’endinsa en la seva psicologia— obre una metàfora visual sobre els seus dubtes i desitjos interns. El text és molt ric, però alhora complex, cosa que pot resultar incòmode per als espectadors acostumats a visionar un altre tipus de cinema. Tot i això, les seves imatges, malgrat un ritme pausat que a vegades voreja la monotonia, destaquen per la seva impressionant riquesa estètica i simbòlica.
Crec que aquesta obra exigeix paciència. És important deixar-se portar, gaudir-la a poc a poc a través de les seves seqüències i paraules que evoquen vida, espiritualitat i emoció, per —finalment— abraçar tota la seva profunda estructura visual i els seus matisos interpretatius que engrandeixen la posada en escena gràcies al gran treball dels seus dos protagonistes.
TERESA. 2023. Espanya. Color. 100 Min.
Direcció: Paula Oritz
Intèrprets: Blanca Portillo, Asier Etxeandia, Greta Fernández, Consuelo Trujillo, Luis Bermejo, Claudia Traisact
Guió: Paula Ortiz, Javier García Arredondo. Obra: Juan Mayorga
Música: Juanma Latorre
Fotografia: Rafael Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada