Pressons per a infants
En la Roma de temps de postguerra existia una dura realitat social que es caracteritzava per la misèria i la desocupació. Els drets dels infants eres quasi inexistents, i a més, tot i que la pediatria ja existia com a disciplina, la seva aplicació pràctica era molt limitada. Pel que sembla tampoc hi havia una regulació sobre la protecció a la infantesa i a l'adolescència. Al remat, des d'un punt de vista delictiu, equiparar adultesa amb infantesa (en l'obra els joves estan tancats i amuntegats en presons com si foren adults) és un gran error que porta conseqüències perilloses per al desenvolupament de qualsevol que s'hi trobi en les primeres etapes de la seva vida.
Vittorio De Sica ho reflecteix en la seva càmera a través d'un ambient feixuc i esquerp on la corrupció que era el denominador comú donava peu que s'abusés dels més desafavorits (l'engany de Panza envers els nois). De fet, l'atmosfera iniciàtica ja era injusta per al segment de població més vulnerable i sense recursos. Si a això li afegim la deixadesa per part de les institucions, la vida es convertia en un camí d'entrebancs.
El Netejabotes, parla de la innocència perduda, de la lluita per la supervivència en un context social hostil. És, a més, una història d'amistat en la infantesa (Giusseppe i Pasquale) amb un final tràgic i una denúncia a un règim que deixava de gaidó a la part més important d'una societat, com ho era la xicalla.
SCIUSCIÀ. 1946. Itàlia. Color. 93 Min.
Direcció: Vittorio de Sica
Intèrprets: Franco Interlenghi, Rinaldo Smordoni, Annielo Mele, Bruno Ortenzi, Cesare Giulio Viola, Emilio Cigoli
Guió: Sergio Amidei, Adolfo Franci, Cesare Zavattini, Cesare Giulio Viola
Música: Alessandro Cicognini
Fotografia: Anchise Brizzi
