La memòria como antídot
La construcció de la vida: tan fàcil d'escriure, però tan complex i costós de fer. Passat un bon grapat d'anys arribem a un punt en què som conscients del que hem deixat enrere. Una cosa que al principi era "ací i ara", per després catalogar-la com "una cosa recent". Aleshores, es tenia la sensació que era una quelcom quasi tangible i proper; com una possessió. Tanmateix, l'esdevenir del temps, s’encarrega de diluir-ho. Però per això tenim un antídot que és la memòria, la nostra memòria; aquella que congela els records i els moments que hem pogut gaudir a les nostres diferents etapes vitals.Fa vint-i-cinc anys que l'Augusto i la Paulina estan junts. Huit anys enrere, li van diagnosticar Alzheimer. Tots dos senten temor davant la possibilitat que arribe el dia que ell deixe de reconéixer-la.
Aquest és l'eix central d'aquest bell documental. Un periodista i una actriu i política, que es van conéixer, es van enamorar i van decidir compartir la vida tots plegats. Després de la malaltia d'Augusto comença una lluita contra l'oblit, reforçant encara més l'amor que es professaven l'un a l'altre i conservant, en moments tan durs, la complicitat de la relació utilitzant l'humor com a arma inexpugnable.
L'obra combina imatges actuals amb vídeos casolans dels seus fills petits, l'adquisició de sa casa el 1999 i fragments de la seua feina com a periodista i entrevistador a la televisió xilena. Tot i això, s'enfoca principalment en la seua lluita per no oblidar i reviure moments crucials de la seua vida, com el seu activisme en contra de la dictadura de Pinochet (des d’ací també es reivindica la memòria histórica), l'impacte de l'assassinat d'un amic durant aquells anys i, sobretot, la seua vida juntament amb la seua parella Paulina, perquè en cada fotograma, Augusto intenta impregnar-se de la fragància de la dolçor de la seua estimada; la seua "linda" Paulina.
El millor com a espectadors és deixar-se emportar i deixar que les imatges discórreguen pel metratge. Aquesta és la manera més efectiva d'experimentar els sentiments i emocions, que brollen lluminosos, com a blats en un camp etern.
LA MEMORIA INFINITA. 2023. Xile. Color. 85 Min.
Direcció: Pavel Giroud
Intèrprets: Augusto Góngora, Paulina Urrutia
Guió: Maite Alberdi
Música: Miguel Miranda, José Miguel Tobar
Fotografia: Pablo Valdés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada