Errades i encerts
En acabar de veure aquesta pel·lícula em va envair una sensació agredolça, atés que les seves virtuts i els seus defectes hi romanen al llarg del metratge. Començant pels encerts, és difícil restar indiferent davant d’una proposta tan original que harmonitza conceptes com la modernitat, la musicalitat i la col·lectivitat transsexual. A més a més, les interpretacions —especialment de les dues protagonistes principals— ratllen a gran altura, cosa que accentua el seu plantejament. D'aquesta manera, durant les dues hores, hom es manté enganxat al seient gràcies a un guió que imprimeix bon ritme i molta tensió a les imatges.
Ara bé —endinsant-se en les errades— com a espectador trobo l'inici de l'enfocament inversemblant. No m'acabo de creure la història ni la transformació psicològica del temut líder del càrtel i, a partir d'eixe moment, és inevitable sentir-me condicionat. Tot i que les escenes i seqüències tenen una perfecta estructura que juga amb el sentiment i les emocions dels personatges, al final fa la impressió que algunes coses queden com postisses. Aquestes objeccions, però, no són obstacle per a afirmar que estem davant d’un producte agosarat, valent i molt entretingut.
EMILIA PÉREZ. 2024. França. Color. 132 Min.
Direcció: Jacques Audiard
Intèrprets: Zoe Saldaña, Karla Sofía Gascón, Selena Gomez, Adriana Paz, Édgar Ramírez, Mark Ivanir, Eduardo Aladro, Emiliano Hasan, Daniel Velasco-Acosta, James Gerard
Guió: Jacques Audiard. Novel·la: Boris Razon
Música: Clément Ducol, Camille
Fotografia: Paul Guilhaume
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada