(3) ARGENTINA 1985, de Santiago Mitre (2022)

Nunca más

És important precisar que, mantenint constants les dues variables que constitueixen el títol d'aquesta crítica, el guió d'aquesta pel·lícula està perfectament estructurat des de l'inici. De fet, compta amb una narració summament àgil, que provoca que l'espectador —la seva estètica retro i dels anys vuitanta també hi ajuda— se senti immers i identificat amb la trama. La tipografia de la màquina d'escriure ens convida a endinsar-nos en un dels esdeveniments més abjectes que han tingut lloc en la història recent de l'Argentina.

Com apuntava al paràgraf inicial, la seva factura tècnica no té cap objecció. A més, compta amb una encertada posada en escena i direcció d'actors. El que fa Ricardo Darín és francament escandalós. Un actor portentós que millora qualsevol obra que hagi de representar.

Doncs bé, si el seu embolcall és notable, el seu contingut no es queda enrere. Un cop es combinen tots els elements esmentats, la pel·lícula es converteix en un transmissor elèctric de sentiments i emocions. Percebem la injustícia, percebem el valor, percebem, en definitiva, els contrastos humans. D'aquesta manera, les seves imatges ens ajuden a entendre el context històric, la por i les penúries per les quals van haver de passar nombrosos argentins. I som conscients que aquest al·legat per la justícia universal és una manera d'alertar-nos sobre la importància de preservar els valors veritablement democràtics i de l'exigència que qualsevol govern cuidi els seus ciutadans.

Emocions a dojo: la transformació de la mare de l'ajudant fiscal, el discurs memorable de Strassera amb la seva famosa frase Nunca más, que es converteix en una crida universal a la memòria històrica, i la rellevància del judici, que va marcar un abans i un després en els processos judicials contra els líders d'un país.

Didàctica, honesta i emocional. Una lliçó de cinema que mereix ser vista.

ARGENTINA 1985. 2022. Argentina. Color. 140 Min.

Direcció: Santiago Mitre

Intèrprets: Ricardo Darín, Peter Lanzani, Norman Briski, Claudio Da Passano, Héctor Díaz, Alejandra Flechner, Alejo García Pintos, Carlos Portaluppi, Brian Sichel, Walter Jacob, Laura Paredes, Gina Mastronicola

Guió: Santiago Mitre, Mariano Llinás

Música: Pedro Osuna

Fotografia: Javier Juliá