Violència intrínseca a l'ésser humà
Reflexión al voltant de la violència estructurada en tres episodis (aproximadament 35 minuts per història). La introducció de cadascun és similar perquè del no-res (unes interrelacions aparentment normals) s'arriba al més absurd paroxisme (espiral de violència). Tots tres comparteixen un aire de modernitat, extravagància i llibertat força allunyats del context social de l'època, així com un component proper al surrealisme.Ara bé, malgrat les semblances esmentades, cada capítol té el seu propi enfocament a l'hora d'expressar la violència:
Episodi 1 - Director: Claudio Guerín
Una barreja de control paternal, infidelitat i testosterona darwinista s'ajunten en aquesta estrambòtica història on les relacions es difuminen a mesura que avança el relat. (2)
Episodi 2 - Director: José Luis Egea
Infidelitats i mentides. Maduresa versus joventut. Gelosia i masclisme. Eixelebrada al principi, però tensa, molt tensa, després. Fantàstics Alfredo Mayo i Julia Gutiérrez Caba. Recorda el Saura de Peppermint Frappé. (2)
Episodi 3 - Director: Víctor Erice
Psicodèlica, caòtica i estrafolària (amb mico inclòs). Molt allunyat de les propostes posteriors, el director presenta una cinta entre cosmopolita i hippie. Al meu entendre, la més fluixa de les tres. (2)
En tots ells el final és pertorbador. Brilla la major part del planter actoral excepte Dean Selmier, que apareix en tots els episodis, sempre sense ànima i sense magnetisme.
LOS DESAFÍOS. 1969. Espanya. Color. 102 Min.
Direcció: Claudio Guerín, José Luis Egea y Víctor Erice
Intèrprets: Francisco Rabal, Asunción Balaguer, Dean Selmier, Julia Gutiérrez Caba, Alfredo Mayo, Fernando Sánchez Polack, Barbara Deist, Teresa Rabal, Daisy Granados, Julia Peña, Luis Suárez
Guió: Rafael Azcona, Claudio Guerín, José Luis Egea, Víctor Erice
Música: Luis de Pablo. Canciones: Dave Da Costa
Fotografia: Luís Cuadrado, Teodoro Escamilla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada