(3) CHICO & RITA, de Fernando Trueba i Javier Mariscal [2011]

 Imatges, Música i Passió 

Suggestiu film d'animació realitzat pel tàndem Trueba-Mariscal amb una impecable qualitat artística i narració. Amb tan sols l'arrencada de la pel•lícula ja ens submergim en el fascinant univers visual que proposen els seus realitzadors. 

La seva música (bolero, bebop, jazz ...), el seu homenatge a la idiosincràsia cubana i el seu romanticisme passional es combinen en aquesta aconsellable obra plena de sensualitat.

 A veure i a escoltar.

CHICO & RITA. 2011. Esp. Color
Direcció: Fernando Trueba i Javier Mariscal
Intèrprets: Personatges d'animació
Guió: Fernando Trueba i Ignacio Martínez de Pisón
Música: Bebo Valdés

ENRIQUE SIERRA: EL SO ELÈCTRIC

Enrique Sierra és una figura crucial per a entendre el panorama del rock a l'estat espanyol. Personatge emblemàtic a "La Movida", va pertànyer a Kaka de Luxe i posteriorment a una de les bandes més importants en els huitanta i primer dels noranta com van ser Radio Futura. Una volta extingit el grup, va continuar el seu camí musical amb diversos discos en solitari. 

A part de la modernitat que va imprimir en una època en què el país estava despertant d'una sempiterna letargia, el que més ressalta és la seva sonoritat elèctrica i la seva perícia en les sis cordes (no pare de sorprendre’m en escoltar "El nadador"). 

La seua desaparició ha suposat una gran commoció per a tots aquells que hem crescut amb la seva música. Mai no oblidaré quan vaig comprar el vinil de La ley del desierto / La ley del mar (84) . A la carpeta interior mostrava eixa imatge seua tan innovadora i sorprenent que captivava. Va ser la primera vegada que el vaig veure. Des d’aleshores es va convertir en un emblema, un paradigma i un exemple a seguir per les noves generacions. 

Sempre ens quedarà el record del seu llegat.

VA PASSAR A ONTINYENT, de Manuel Mira [2009]

Vaig gaudir d’aquest curtmetratge en un concurs realitzat a Ontinyent. Els organitzadors van fer un passe dels curts guardonats i en tots ells vaig observar molts d’aspectes a destacar. Tanmateix aquest que us presente va ser el que més em va sorprendre per la seua originalitat.  
Va pasar a Ontinyent és una història de desamor, propera al fantàstic, de multiples lectures i molt ben interpretada per la parella protagonista. Al voltant de tot gira una extraordinària camèra de fotos amb un inquietant poder vampiritzador que fa desmuntar la ment de l’espectador. 

No us el perdeu.  

VA PASSAR A ONTINYENT. 2009. Esp. Color
Direcció: Manuel Mira
Intèrprets: Maria Albiñana, Paco Vera.
Guió: Manuel Mira 
Música: José Luis Martínez

NICOLAS JAAR & SCOUT LA RUE

Nicolas Jaar, músic electrònic novaiorquès amb arrels xilenes, porta diversos EPs en el seu haver i un disc d'estudi Space is only noise (11). Malgrat la seva joventut es diu que està revolucionant aquest estil de música.
“With just one glance” és una cançó gravada amb Scout LaRue (filla de Bruce Willis i Demi Moore), famosa perquè la seva mare va aparèixer embarassada i nua a la portada de la revista Vanity Fair.

La seva veu hipnòtica i sensual reforcen els ritmes d'aquesta suggestiva cançó.

"BIG" JOE TURNER, UN PIONER IMPRESCINDIBLE

A causa de la saturació d'escoltar música actual i de no trobar res fora del normal, hom a vegades es pregunta quina és la música que realment li fa estremir. Quan arribe a aquest estat, per descongestionar, sempre recórrec al purisme del blues, del rock o del boogie-woogie. Ací és quan em retrobe amb el meu venerat "Big" Joe Turner (1911-1985): "Shake, Rattle and Roll", "Corrine, Corrina", "Teenage Letter", "Still in Love", "Crawdad Hole", "Roll 'Em Pete".
Un pioner imprescindible i fonamental.

PARECE QUE ANDA SUELTO SATANÁS

No, no ho dic pel que estem travessant en l'actualitat. Em referisc a una cançó que va escriure Luis Eduardo Aute en el seu estimable àlbum Albanta (78). Una visió apocalíptica del cantautor que sorprèn per la seva lírica absolutament perversa.

Segons expliquen, Aute va explicar el procés de creació en un concert. Transcric textualment el que va escriure un assistent al concert en un fòrum d'internet:

Aute va dir en el concert que va escriure la cançó que exposes després d'un dia d'estiu a Madrid, amb una calor asfixiant, en ple agost, i en què va decidir acostar-se al camp a descansar i veure si allà s'estava més fresquet. Ens va explicar que anava per la carretera i, tot d'una, es va generar un embús espectacular i que, segons avançava, va descobrir que el motiu havia estat un accident d'un cotxe de recent casats que s'havia estavellat contra un cotxe funerari. Així que la novia anava amb el seu vestit blanc tenyit de roig corrent i cridant a tot arreu, el noví tirat per allà, a prop del mort, el taüt s'havia obert segons crec recordar. Sé que així escrit no sona especialment divertit, però Aute li va donar una dosi d'humor negre certament còmica.
Al marge de la veracitat o no del que s’ha exposat el que sí és evident és que Aute al 78 va realitzar, sense adonar-se'n, una cançó profètica i el Satanàs a què es refereix el tenim en la dictadura dels mercats financers que estem patint actualment ...



Però això no s'acaba ací. Aquesta cançó va donar per més i va ser versionada per músics amb una vessant molt més rockera i fins i tot grups de rock-dur.
Si fem un repàs cronològic ens trobem que Baron Rojo realitzar una versió en el seu primer disc d'estudi Larga vida al rock & roll (81):



El controvertit Teddy Bautista la va cantar en directe, en el concert que va realitzar Aute per al seu disc Entre amigos (83):



I, finalment, l'any 2004 Rosendo Mercado va fer una versió en el seu disc Rarezas:

JOE SATRIANI vs. COLDPLAY

Heus ací una altra controvèrsia pel que fa a plagis entre diferents bandes o solistes que tant han proliferat al llarg dels anys en la música contemporània.
Aquesta vegada, Coldplay -assenyalats també pel seu últim single- i Joe Satriani. Dues cançons: "Viva la vida"-del seu disc homònim Viva la vida (08) - i la instrumental "If I could fly"-del seu disc Is there love in space? (04) -, respectivament.
Satriani va imposar una demanda a Coldplay per incorporar "porcions originals substancials" de la seva cançó.
Al video teniu un exemple de les dues cançons perquè pugueu jutjar.