Ferides interiors
Janine és una persona mesurada. Treballa en un banc, té una feina estable i una bona economia. Ha aconseguit les metes que en un principi es va proposar. Tanmateix, se sent com desconnectada del món, buida i amb una vida en parella insípida (aquesta és la meva percepció en els primers instants del film).La cosa s'agreuja quan arriba l'agressió sexual i, en aquest sentit, la pel·lícula mostra una proposta de denúncia molt valenta davant el desemparament al qual es veu sotmès el gènere femení davant d'aquesta injustícia social.
Bloquejada, plena de remordiments per callar en ser testimoni de la violació posterior de la jove, la Janine fuig. En la seva retirada visita el seu pare i troba una persona amb qui presumptament encaixa: en Pierre, el seu alter ego. No obstant això, amb el que es topa és amb un ésser marcat, ferit emocionalment i fracassat com a pare de família. Davant de tots dos apareixen falses esperances que s'entrecreuen amb explosions primitives.
L'obra conté encertadíssims apunts sobre les volicions i les pugnes que es troben en el món interior de la protagonista (el seguiment de la prostituta i d'en Pierre) i una interessant contraposició amb l'objectiu d'esbrinar la crisi personal de la Janine, és a dir: la divergència que existeix entre la “teoria” del pare i la “sensació” d'en Pierre. En aquesta dicotomia guanya l'amic de la família, però en Pierre és més toxicitat encara i el seu pare, com si fos una poesia de Goytisolo, és el recer de pau que necessita, ajudant-la a sortir de la seva desesperació. Magnífica interpretació de Laia Marull.
BRAVA. 2017. Espanya. Color. 91 Min.
Direcció: Roser Aguilar
Intèrprets: Laia Marull, Bruno Todeschini, Emilio Gutiérrez Caba, Sergio Caballero, Francesc Orella, Maria Ribera, Mikel Iglesias, Roger Príncep, Aino Sirje
Guió: Roser Aguilar i Alejandro Hernández
Música: Vicente Barrière
Fotografia: Diego Dussuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada