Si algú es troba molt malament, si la seua salut mental el supera, és difícil retrobar-se amb un mateix. No cal dir que el més recomanable és cercar ajuda professional, tanmateix, en la vida, hi ha vegades que la sanació de la nostra psique prové de l'energia humana. Sí, concretament, dels nostres iguals. Encara que no vulguem adonar-nos-en, els éssers humans som una immensa font de vitalitat. Som com una llum, com una calor que pot produir un efecte positiu en la resta de persones. És com pegar-li la volta a l'energia tòxica que tant solen accentuar els gastats i falsos llibres d'autoajuda. Qui de nosaltres no li ha passat alguna vegada que una persona ens ha obert els ulls amb una xerrada o amb algun comportament determinat?
És això el que li passa al rocker saragossà Mauricio Aznar qui desorientat per l'addicció a les drogues, en crisi creativa i, a punt, de perdre l'amor de la seua vida, es refugia en el folklore argentí que ja coneixia quan sa mare va comprar un disc d'Atahualpa Yupanqui. Marxa a Santiago del Estero i allí coneix a Carlos Carabajal, un vell músic que tot i de ser l'autor de les cançons més conegudes del folklore del seu país, amb prou feines pot pagar les seues factures.
La generositat i les bones vibracions que ofereixen aquest fantàstic grup d'argentins, marcats pel ritme, la música i la poesia donen una injecció de vida Mauricio, el qual reviscola gràcies a l'energia positiva que emanen. La metamorfosi i la transformació del protagonista és un dels aspectes més interessants d'aquest film, a més d'estar envoltat per una tendresa i un halo poètic molt entranyable que realça aspectes com el gaudi de la vida, l'alegria, la solidaritat i l'amistat. La pel·lícula t'endinsa dins de la seua atmosfera, de la seua música i de les seues ensenyances en el record de la mort del protagonista.
Rock and Roll, Mas Birras, Bunbury, anys noranta, bars, tabac, alcohol i la companyia de la chacarera argentina. Els actors argentins són els mateixos que van estar amb Mauricio. A més, a més, tot aquest profund contingut està acompanyat per un atractiu registre formal. Paga la pena.
LA ESTRELLA AZUL. 2024. Espanya. Color. 129 Min.
Direcció: Javier Macipe
Intèrpretes: Pepe Lorente, Bruna Cusí, Marc Rodríguez, Catalina Sopelana, Cuti Carabajal, Mariela Carabajal, Noelia Verenice López, Demi Carabajal, Aitor Domingo
Guió: Javier Macipe
Música: Peteco Carabajal, Alicia Morote
Fotografia: Álvaro Medina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada