Mirada irreverent sobre la mort
He de ser sincer: en un principi pensava que no donava molt per aquest producte manxec. Els moments previs al visionat estaven marcats per un "escepticisme convençut". Ho corroboren les seves primeres imatges plenes de domesticitat i d’una manifesta austeritat: pocs recursos, enquadraments minimalistes i (alguns) actors no professionals. Doncs bé, amb aquests materials, qualsevol profà acabaria dubtant del seu èxit.
Tanmateix, només cal una mica de temps per adonar-se que la pel·lícula et prepara una —beneïda— trampa: una xarxa de la qual no pots escapar fins al final. I això és perquè el seu plantejament —malgrat la facilitat que tindria per a fer-ho— no cau en cap moment en el despropòsit.
Com bé sabem, la mort és una experiència dolorosa per a aquells que perden un ésser estimat. La manera d’afrontar-la depèn força de la cultura a la qual pertanyem. En la nostra, tan influenciada per la religió catòlica, sempre s’ha relacionat amb l’“altra vida”. Una altra vida més espiritual que física, atès que els qui es queden, d’alguna manera, “senten” la influència dels qui se’n van.
Doncs bé, aquesta comèdia negra, tan agosarada com divertida, compon un fresc de cinc episodis vinculats amb el fantàstic i el sobrenatural. Ara bé, alhora, amaga una punyent crítica social a la manca de llibertat en l’orientació sexual i a aquells que trafiquen amb la fe, manipulant creences i emocions per enriquir-se a costa de l’esperança dels altres. Qüestiona valors tradicionals com el matrimoni i relativitza l’amor etern i la fe. A més, planteja aspectes humanistes com la solitud (la necessitat de ser “posseïda”, en tota l’extensió de la paraula, per un home).
M’agradaria destacar, especialment, la seva originalitat en la mirada irreverent i surrealista sobre la mort. Atípica i insòlita, Bodegón con fantasmas és una raresa en el panorama actual que defuig allò que és convencional i imprimeix una narrativa que oscil·la entre l’absurd i el racional. Una mena de mirall deformant dels nostres dubtes existencials.
UN BODEGON CON FANTASMAS. 2025. Espanya. Color. 113 Min.
Direcció: Enrique Buleo
Intèrprets: Consuelo Trujillo, Pilar Matas, Fernando Sansegundo, Eduardo Antuña, Enric Benavent, Jordi Aguilar, Nuria Mencía, José Carabias
Guió: Enrique Buleo
Música: Sergio Bertran
Fotografía: Gina Ferrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada