(3) ADOPCIÓ, de Márta Mészáros (1975)

Realització personal

Aquesta pel·lícula parla —a través de la situació d'una dona vídua de quaranta-tres anys a l'Hongria dels anys setanta— de la soledat. Aquest país es trobava sota el kadarisme, cosa que implicava una obertura als drets humans, bo i allunyant-se dels principis estalinistes. Si bé el metratge no fa palesa la situació política del país, sí que aquesta té influència en el comportament de la gent; per això, d'alguna manera, la resignada tristor que emana la cinta és simètrica amb el context sociopolític de l'època.

El fet d'arribar a una cruïlla on s'entremesclen la maduresa, el dur treball diari a una fàbrica fustera, conéixer a la jove de l'hospici (Anna) i ser amant d'un home casat (Jóska) amb dos fills, porta Kata a replantejar-se el seu concurs vital per tal de poder pal·liar la seua grisa existència. És per això que se sent en la necessitat de tenir un fill, però davant la negativa de l'amant a tenir-ne un, Kata comença a considerar la possibilitat de l'adopció.

L'obra també retrata la situació de les adolescents que viuen en un hospici. La sensació de buidor davant l'absència o menyspreu dels pares, la recerca d'espais de llibertat o la voluntat de casar-se —com Anna— per tal d'emancipar-se, conformen un quadre de descoratjament que acompanya la protagonista. Per aquesta raó se centra en la relació entre la vídua i l'adolescent, atés que desperta en la primera un nou punt de vista experiencial. D'aquesta forma, l'instint maternal, l'amistat i el carpe diem s'erigeixen en els seus valors prioritaris.

La vida de Kata canvia i el concepte existencial d'Anna, també. De la seua interrelació naix la solidaritat, l'amor recíproc i la responsabilitat mútua. El nen de Kata serà el tancament del seu procés.

La visió de la directora en les relacions extramaritals queda exemplificada en l'escena quan Kata visita la família de l'amant. Es pot observar com l'esposa de Jóska no se sent completa: li haguera agradat treballar. L'home, però, vol que es quede a casa. Aquesta escena representa el paper residual social que hi juga la dona.

El masclisme (l'escena dels homes del restaurant), la crítica a la precipitació en les accions de la jovenalla (en el casament la parella discuteix) són també situacions que Mészáros no mira de biaix. Tot aquest conglomerat vertebra un film que arrossega una certa recança, però que està envoltat per un bri d'esperança per abastar la realització personal.

ÖRÖKBEFOGADÁS. 1975. Hongria. Blanc i Negre. 89 Min.

Direcció: Márta Mészáros 
Intèrprets: Katalin Berek, Gyöngyvér Vigh, Péter Fried, László Szabó, István Szõke

Guió:  Ferenc Grunwalsky, Gyula Hernádi, Márta Mészáros
Música: György Kovács
Fotografia: Lajos Koltai, Márta Mészáros