(3) LOS JUEVES, MILAGRO, de Luis García Berlanga (1957)

Un miracle ple de retalls

Arran d'aquesta pel·lícula, Luis García Berlanga va declarar en una entrevista haver sol·licitat —atesos els múltiples apunts i tisorades— la inclusió d'un censor (el sacerdot dominic pare Garau, condició sine qua non per a rodar) en els títols de crèdit com a guionista.

I és que aquest film, des del seu inici, és una crítica als sempiterns moviments corruptes, on s'instrumentalitza la religió, la pobresa i la ignorància de la gent per a benefici propi. 

Doncs bé, quan tots aquests elements passen pel filtre del director valencià el resultat és un fantàstic fresc coral, amb observacions magnífiques i amb una mirada mordaç cap al context social de l'època. Com pot ser, doncs, que el seu final tingui un missatge tan moralitzant? Evidentment, els censors hi van veure massa artilleria pesant per al seu xiringuito muntat i es van encarregar de destrossar artísticament l'obra amb la finalitat de donar al públic una visió pastoral, fraresca i mongívola d'un país on l'important era que imperés el que era “bo” i “convenient”.

Pel que fa a la resta, és una vertadera llàstima que un planter d'actors tan fantàstic, amb un guió dotat d'unes situacions que són una interessant barreja de comicitat i dramatisme, es veiés entelat per aquesta desraó dictatorial. No obstant això, malgrat aquests obstacles, la cinta manté un cert to fresc i àcid, un tret tan inherent a la filmografia berlanguiana.

LOS JUEVES, MILAGRO. 1957. Espanya. Blanc i Negre. 85 Min.

Direcció: Manuel Summers
Intèrprets: Richard Basehart, José Isbert, Paolo Stoppa, Juan Calvo, Manuel Alexandre, José Luis López Vázquez, Alberto Romea, Félix Fernández, Guadalupe Muñoz Sampedro, Manuel de Juan, Nicolás D. Perchicot, Luigi Tosi, Mariano Ozores, María Gámez, Julia Delgado Caro

Guió:  Luis García Berlanga, José Luis Colina. Argumento: Luis García Berlanga
Música: Franco Ferrara
Fotografia: Francisco Sempere