El tigre amb cap humà
Vull deixar clar que el personatge presentat en aquesta pel·lícula em causa una profunda repulsió. Al meu entendre, no hi ha delicte més fastigós que el que perpetra constantment aquesta escòria immunda cap a la humanitat. Tot i això, m'he preguntat moltes vegades com són en realitat aquestes persones, com es comporten en el seu dia a dia, quins són els seus pensaments i quins processos mentals els porten a cometre actes tan terribles i depravats.
Aquesta història planteja aquestes qüestions i intenta "comprendre" i "humanitzar" (em costa horrors escriure aquestes dues paraules en aquest context —cal adonar-se que estan posades entre cometes—) Julián, un pedòfil que intenta fugir de la seua aberrant anormalitat. El seu guió, de manera positiva, intenta enganyar-nos, en mostrar Julián com un bon samarità quan salva el xiquet de l'incendi. Perquè, per als ulls dels altres, Julián és un jove amable que treballa com a dissenyador de videojocs i és molt apreciat pels seus amics. Ell és conscient de la seua monstruositat i intenta allunyar els seus dimonis, especialment quan entaula una relació amorosa amb Diana (el seu físic de xiqueta l'atreu perquè és associatiu). Tot i això, les coses es compliquen quan la seua empresa descobreix el seu pertorbador secret.
Mantícora és un film incòmode i arriscat que aborda un tema summament controvertit (en cap moment empatitze amb el personatge, ni tan sols en el seu intent per llevar-se la vida). La seua atmosfera és fosca i torbadora (no és per a menys, sabent el que es cou a la ment malalta del seu protagonista) i els seus resultats són més que interessants (em sembla molt encertada l'analogia mitològica del títol i la de la creació dels monstres al videojoc amb ell mateix). L'única pega que hi posaria seria respecte del final (a partir de l'hospital); el considere innecessari i inversemblant, cosa que no entela la suggeridora proposta de fer que l'espectador experimente emocions contraposades en aquesta tragèdia interior d'un malalt mental.
MANTÍCORA. 2022. Espanya. Color. 115 Min.
Direcció: Carlos Vermut
Intèrprets: Nacho Sánchez, Zoe Stein, Vicenta N'Dongo, Catalina Sopelana, Ignacio Ysasi, Joan Amargós, Miquel Insua, Álvaro Sanz Rodríguez, Javier Lago, Ángela Boix, Aitziber Garmendia, Arantxa Zambrano
Guió: Carlos Vermut
Fotografia: Alana Mejía González
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada