Translate

dimecres, 30 de novembre del 2011

PARECE QUE ANDA SUELTO SATANÁS

No, no ho dic pel que estem travessant en l'actualitat. Em referisc a una cançó que va escriure Luis Eduardo Aute en el seu estimable àlbum Albanta (78). Una visió apocalíptica del cantautor que sorprèn per la seva lírica absolutament perversa.
Segons expliquen, Aute va explicar el procés de creació en un concert. Transcric textualment el que va escriure un assistent al concert en un fòrum d'internet:
Aute va dir en el concert que va escriure la cançó que exposes després d'un dia d'estiu a Madrid, amb una calor asfixiant, en ple agost, i en què va decidir acostar-se al camp a descansar i veure si allà s'estava més fresquet. Ens va explicar que anava per la carretera i, tot d'una, es va generar un embús espectacular i que, segons avançava, va descobrir que el motiu havia estat un accident d'un cotxe de recent casats que s'havia estavellat contra un cotxe funerari. Així que la novia anava amb el seu vestit blanc tenyit de roig corrent i cridant a tot arreu, el noví tirat per allà, a prop del mort, el taüt s'havia obert segons crec recordar. Sé que així escrit no sona especialment divertit, però Aute li va donar una dosi d'humor negre certament còmica.
Al marge de la veracitat o no del que s’ha exposat el que sí és evident és que Aute al 78 va realitzar, sense adonar-se'n, una cançó profètica i el Satanàs a què es refereix el tenim en la dictadura dels mercats financers que estem patint actualment ...



Però això no s'acaba ací. Aquesta cançó va donar per més i va ser versionada per músics amb una vessant molt més rockera i fins i tot grups de rock-dur.
Si fem un repàs cronològic ens trobem que Baron Rojo realitzar una versió en el seu primer disc d'estudi Larga vida al rock & roll (81):



El controvertit Teddy Bautista la va cantar en directe, en el concert que va realitzar Aute per al seu disc Entre amigos (83):



I, finalment, l'any 2004 Rosendo Mercado va fer una versió en el seu disc Rarezas:

dimecres, 16 de novembre del 2011

JOE SATRIANI vs. COLDPLAY



Heus ací una altra controvèrsia pel que fa a plagis entre diferents bandes o solistes que tant han proliferat al llarg dels anys en la música contemporània.
Aquesta vegada, Coldplay -assenyalats també pel seu últim single- i Joe Satriani. Dues cançons: "Viva la vida"-del seu disc homònim Viva la vida (08) - i la instrumental "If I could fly"-del seu disc Is there love in space? (04) -, respectivament.
Satriani va imposar una demanda a Coldplay per incorporar "porcions originals substancials" de la seva cançó.
Al video teniu un exemple de les dues cançons perquè pugueu jutjar.

dilluns, 31 d’octubre del 2011

CANÇONS OCULTES: This Love, de The Magic Numbers (The Magic Numbers, 2005)

Pertanyent al seu estimable disc de debut The Magic Numbers (05), aquesta bella cançó és un magnífic exercici de classicisme que barreja dolçor, melodia i tendresa.
La suavitat vocal, les relaxades cordes de les guitarres i violins li imprimeixen un halo melancòlic en el qual ens submergim quan sonen les seues primeres notes.
Un preciós tema, per tancar els ulls i deixar-se portar ...
 
The Magic Numbers - This Love
Powered by listengo.es

diumenge, 16 d’octubre del 2011

CANÇONS OCULTES: Mi prima y sus pinceles, de Josele Santiago (Las golondrinas etcétera, 2004)

Pertanyent al seu primer disc en solitari, el magnífic Las golondrinas, etcètera (04), "Mi prima y sus pinceles" és una autèntica delícia lírica i instrumental en el qual destaquen la veu desgarrada de Josele Santiago, el so malenconiós slide de la guitarra de Pablo Novoa (ex Golpes Bajos) i el bell piano acompanyant de Luca Frasca.
No sé si és oculta o no, però ... vaja cançó.
 
Josele Santiago - Mi prima y sus pinceles
Powered by listengo.es

dijous, 22 de setembre del 2011

(2) The Black Keys "Brothers" [2010]

Dan Auerbach ja ens va oferir no fa molt un estimable disc, Keep it hit (09), on realitzava un interessant incursió en diferents estils. Ara junt a Patrick Carney -el seu duo de sempre- han realitzat un gran treball que es caracteritza per la seua gran frescor i potència.
Els Black Keys convencen amb la seva proposta de blues descarnat, el seu rock garatger i les seves pinzellades soul.
Destacar el seu potent blues "She's long home", el seu instrumental "Black Mud", el seu suggestius motown "Never give you up" i "Unknown brother".


dimarts, 6 de setembre del 2011