Mirada a l'interior del detectiu
La privacitat de cadascú està molt allunyada de la percepció i valoració que la resta de la gent fa de nosaltres. És ben sabut que l'ésser humà és vulnerable i està ple de febleses, perquè, realment... qui no en té, de febleses? Causa estranyesa, però, quan aquestes provenen d'un heroi. I en aquest cas, el nostre heroi és l'arxiconegut Sherlock Holmes.Doncs bé, ací Billy Wilder —de manera valenta i arriscada— el presenta com algú vulnerable, per moments dubitatiu, consumidor de cocaïna i analfabet emocional pel que fa a l'amor: un Holmes més "humà", en definitiva. Aquest fet potser és el cor subreptici, motor de la història que el director austríac ens vol contar. I ho fa de manera segmentada, amb dues trames. La primera mitja hora, molt divertida i intel·ligent, hi predomina la comicitat. La resta del temps ja s'endinsa en el misteri que caracteritza els relats del detectiu britànic, tot i que no s'oblida de l'humor i dels diàlegs ocurrents.
Les peces del guió estan molt ben acoblades i el relat aguanta el seu ritme. A més, hi està acompanyat per unes solvents interpretacions, especialment la del Dr. Watson. Un film per a revisitar en qualsevol moment: no ens defraudarà.
THE PRIVATE LIFE OF SHERLOCK HOLMES. 1970. Regne Unit. Color. 125 Min.
Direcció: Billy Wilder
Intèrprets: Robert Stephens, Colin Blakely, Geneviève Page, Christopher Lee, Tamara Toumanova, Clive Revill, Irene Handl
Intèrprets: Robert Stephens, Colin Blakely, Geneviève Page, Christopher Lee, Tamara Toumanova, Clive Revill, Irene Handl
Guió: Billy Wilder, I.A.L. Diamond. Personatge: Arthur Conan Doyle
Música: Miklós Rózsa
Fotografia: Christopher Challis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada