(4) LA INVASIÓ DELS LLADRES DE COSSOS (1956), de Don Siegel

De l'anodínia a l'anodí

Seria millor una vida sense dolor, sense patiment, tal com plantegen els personatges abduïts d’aquest film? Podria ser que, sense pensar-ho, en la primera centèsima de segon, diguéssim que ens abraçaríem a una existència desproveïda de pesantor. Tanmateix, immediatament canviaríem de parer i aquest pensament seria com la fugacitat d'un núvol que passa pel cel perquè —si se'm permet el joc de paraules—, en cas que responguéssim afirmativament a la pregunta que encapçala aquest article, faríem el funest trànsit de l'anodínia a l'anodí. I és que, a dir la veritat, horroritza pensar que puguem conèixer un món mancat d'empatia i emocions, un univers envoltat de persones indiferents i alienes als sentiments del proïsme.

En el substrat de La invasió dels lladres de cossos trobem aquest missatge apocalíptic sobre els perills que correm davant una societat insolidària, una al·legoria de la deshumanització que actua també com a denúncia davant el macartisme regnant. 

Don Siegel canalitza tot l'exposat a través d'aquesta història de ciència-ficció amb imatges impactants: baines, persones com autòmats, cossos reproduint-se… Si a això hi afegim la pressió psicològica que suposa el fet de no poder dormir per no convertir-te en un d'“ells” o el xoc emocional de descobrir les teves persones properes sense la seva ànima interior, el resultat és un aclaparador desencís. 

Una joia imprescindible i atemporal que cal conèixer.

INVASION OF THE BODY SNATCHERS . 1956. Estats Units. Blanc i Negre. 80 Min.

Direcció: Don Siegel
Intèrprets: Kevin McCarthy, Dana Wynter, Larry Gates, King Donovan, Carolyn Jones, Jean Willes, Ralph Dumke, Sam Peckinpah, Virginia Christine, Tom Fadden, Kenneth Patterson, Dabbs Greer

Guió: Daniel Mainwaring. Relatos: Jack Finney

Música: Carmen Dragon

Fotografía: Ellsworth Fredericks