(3) LA DAMA DE SHANGHAI (1947), d'Orson Welles

Els espills enganyen

Hi ha tants elements al nostre voltant que poden influir en les nostres decisions que, de vegades, tot i saber-ho, optem per aplicar les més irracionals. George, el protagonista d'aquesta pel·lícula, fa passos cecs cap endavant, empés pel desig d’apropar-se a Elsa, la bella esposa d’un advocat criminalista que ha conegut casualment. Tot això el porta —sense saber-ho— a una voràgine d’interessos personals, secrets i traïcions que li són aliens.

Orson Welles explica aquesta intriga noir a través d’un intrigant guió, una suggeridora posada en escena i una planificació angulosa, críptica i descriptiva. De seguida t'adones que el director sap jugar com ningú amb els espais, la il·luminació i els elements més innocents (com ara els espills). A més, té l'habilitat d'utilitzar i encaixar els diferents plans per a transmetre angoixa i desassossec als espectadors. D'aquesta manera, ens transporta a una fun house plena de distorsions i reflexos que metaforitzen les diferents arestes, contradiccions i complexitats de la psicologia dels personatges. 

Potser la trama és una mica enrevessada, però ho compensa aprofitant els recursos fílmics d'una manera magistral. Si a això li afegim les seues notables interpretacions, podem dir que estem davant d’un gran film.

THE LADY FROM SHANGHAI. 1947. Estats Units. Blanc i Negre. 87 Min.

Direcció: Orson Welles
Intèrprets: Rita Hayworth, Orson Welles, Everett Sloane, Glenn Anders, Ted de Corsia, Erskine Sanford, Gus Schilling, Carl Frank, Evelyn Ellis, Louis Merrill, Harry Shannon

Guió: Orson Welles. Novel·la: Sherwood King

Música: Heinz Roemheld

Fotografía: Charles Lawton Jr.