La injusta i històrica divisió social
Una França ocupada, despersonalitzada i desorientada és el marc d’aquest relat cru sobre la indefensió i la supervivència. Ambdós estats es produeixen a conseqüència d’un ambient paternalista i injust envers el gènere femení. D’ací sorgeix eixe esperit mordaç i crític del film, exemplificat a través de la lluita de Marie, juntament amb la hipocresia i la connivència davant la mort dels xiquets jueus i la criminalització de l’avortament.Però Marie té una intrahistòria: els seus fills als quals ha de cuidar, el seu anhel de llibertat i un marit al qual avorreix. El seu clarobscur evidencia l’objectivitat de la càmera i la contradicció humana: l’ètica i la moral entren en dubte, i deixen la interpretació subjectiva a l’espectador.
La mirada crítica de Chabrol es condensa en una boira seqüencial plena d’imatges suggestives que s’endinsen en la realitat d’un context històric i social on la inhumanitat s’erigeix en la màxima representant. La divisió entre rics i pobres —«és fàcil no fer res malament si eres ric», diu la protagonista— és la vertebració de l’argument i, per tant, de la vida. L’avortament, la pena de mort, l’adulteri…, conceptes que aquesta cinta mostra sense embuts per a conduir-nos a la reflexió moral.
Cal veure-la.
UN AFFAIRE DE FEMMES. 1988. França. Color. 103 Min.
Direcció: Claude Chabrol
Intèrprets: Isabelle Huppert, François Cluzet, Nils Tavernier, Marie Trintignant, Lolita Chammah
Intèrprets: Isabelle Huppert, François Cluzet, Nils Tavernier, Marie Trintignant, Lolita Chammah
Guió: Claude Chabrol, Colo Tavernier O'Hagan. Novel·la: Francis Szpiner
Música: Matthieu Chabrol
Fotografía: Jean Rabier
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada