(3) IMITACIÓ A LA VIDA, de Douglas Sirk (1959)

Nascudes per a patir

Llàgrimes tenyides de patiment recorren les galtes d'Annie. Després de tota una vida d'abnegació per la seua filla i d'escampar el bé per tot arreu, no ha sigut corresposta. Tot i que és víctima d'un context social marcat per la discriminació racial, Annie està feta d'una pasta especial; lluita per sobreviure, empatitza amb la gent i defensa els seus fins a les darreres conseqüències. 

Som al 1947. Racisme als Estats Units. La segregació i la discriminació són com un núvol gros farcit d'angoixa que aguaita constantment les persones de raça negra. Una atmosfera poc propícia per a realitzar-se com a persona.

Aquest melodrama tracta diversos aspectes inherents a les relacions i particularitats humanes com ara l'amor, la superació personal (no es pot obviar la història de Lora Meredith), l'amistat i el masclisme. Així i tot, des del meu punt de vista, l'eix central és el racisme (tant el latent com el palés). La crítica a la societat estatunidenca és evident. Ara bé, dit això, és important destacar la destresa i l'enginy de Douglas Sirk en afaiçonar una obra que conté moltes peces. Aquestes van des de la marginació (que seria la peça més gran) fins als problemes mundans (les més petites).

Imitació a la vida parla de l'enfonsament psicològic i de la indefensió, de la marginació i l'estigmatització propiciades per un supremacisme institucional. Un film commovedor que, malgrat que trepitja camins relliscosos propers a la sensibleria, no hi cau. Ans al contrari: expressa, transmet, emociona i arriba a l'espectador.

IMITATION OF LIFE. 1959. Estats Units. Color. 124 Min.

Direcció:  Douglas Sirk
Intèrprets: Lana Turner, John Gavin, Sandra Dee, Robert Alda, Susan Kohner, Dan O'Herlihy, Juanita Moore, Troy Donahue, Sandra Gould, Ann Robinson

Guió: Eleanore Griffin, Allan Scott. Novel·la: Fannie Hurst

Música: Frank Skinner

Fotografía: Russell Metty