(1) DONNIE DARKO, de Richard Kelly (2001)

Embolic de llauna

De vegades, barrejar massa ingredients a la mateixa cassola i no posar-hi la quantitat escaient pot donar com a resultat un plat poc reeixit. Això és, precisament, el que li passa a aquesta pel·lícula que amb el temps ha esdevingut de culte, però que, a parer meu, tot i tenir alguns moments rescatables, es perd en els seus enrevessats bucles. Conills de llauna, drama adolescent, religió, pseudofilosofia, viatges en el temps... És més del que pot abastar.

Cal dir que les bones intencions per a fer-nos reflexionar són incontestables; ara bé, com a espectador no em crec res i em fa la sensació que tot està fet com de joguina.

Podria escampar-me més en l’anàlisi d’alguns valors humans que aquesta obra tracta (i sí, ho fa; això no ho negaré), però crec que no paga la pena perquè ni de bon tros n'augmenta la qualitat. Perquè Donnie Darko, a més de ser un film que, globalment, no funciona, és un embolic pretensiós i mal resolt.

DONNIE DARKO. 2001. Estats Units. Color. 113 Min.

Direcció: Richard Kelly 
Intèrprets: Jake Gyllenhaal, Jena Malone, Mary McDonnell, Drew Barrymore, Patrick Swayze, Holmes Osborne, Maggie Gyllenhaal, Noah Wyle, James Duval, Beth Grant, Ashley Tisdale, Jerry Trainor, Lee Weaver

Guió: Richard Kelly 

Música: Michael Andrews

Fotografia: Steven Poster