(2) LA GRAN MENTIRA, de Rafael Gil (1956)

Jugant brut

Com a espectadors, ens asseiem a la butaca o al sofà de casa i veiem el resultat final de qualsevol producció. No som conscients, però, de tot el que s'amaga darrere de la pantalla gran: on i com s'ha gravat la cinta, les relacions interpersonals al rodatge o els requisits contractuals i les seues conseqüències. Al fil d'allò que s'ha comentat, aquest film fa una interessant denúncia del "joc" que es cou a la indústria cinematogràfica (en aquest sentit, l'obra és atemporal). D'aquesta manera, les enveges, les traïcions, l'abús de poder i el monopolisme del cacic dels Estudis Sándalo (qui prioritza el negoci en detriment de l'art) són les que predominen en un context cada cop més deshumanitzat.

A la mateixa trama s'entremescla la història de Teresa Campos, una mestra d'escola amb diversitat funcional que viu a un poble a 300 km de la capital. Aquesta és instrumentalitzada per César Neira —actor en hores baixes i vetat per la indústria— qui intenta rellançar la seua carrera utilitzant la mestra i el sentiment emocional del públic. Des d'aquest punt de vista recorda Calle Mayor, de Juan Antonio Bardem, on es posa de manifest la crueltat de l'ésser humà. En aquella; per divertir-se, en aquesta; per treure benefici econòmic i social.

En aquest aspecte crític, juntament amb els tocs d'humor on fins i tot se'n riuen d'ells mateixos (l'apunt sobre el cinema religiós sobre el tàndem Escrivà-Gil), es troba, al meu entendre, el punt més interessant de la pel·lícula. La resta ja fluixeja força, especialment la relació emmidonada de la parella protagonista i alguns girs de guió que semblen estar introduïts amb calçador. El final, molt forçat, és molt inversemblant i amb moralina, però no cal menysprear aquest treball: la seua reflexió sobre la gran mentida, la metàfora "ficció versus realitat", la manipulació perversa i la cosificació humana són elements molt ben tractats en aquest discret, però estimable film.

LA GRAN MENTIRA. 1956. Espanya. Blanc i negre. 100 Min.

Direcció: Rafael Gil
Intèrprets: Francisco Rabal, Madeleine Fischer, Jacqueline Pierreux, Manolo Morán, Juan Calvo, Rafael Bardem, Irene Caba Alba, Milagros Leal, Rafaela Aparicio, Ángel de Echenique, Ángel Jordán, José Ramón Giner, Bobby Deglané

Guió: Vicente Escrivá, Ramón D. Faraldo. Historia: Vicente Escrivá

Música: Jesus Guridi

Fotografia: Alfredo Fraile, Federico G. Larraya