Treballant per una societat justa
L'educació com a base per a conformar la importància de les normes i l'ordre de la ciutadania. Si això ja és difícil en la societat contemporània, podem imaginar-nos com seria en l'època del vell oest que es mostra a la pel·lícula. Un far west —ja en el seu crepuscle— on John Ford fa una aproximació al canvi que suposa l'impacte del ferrocarril amb unes normes cíviques més properes a una sana civilització, allunyada de la venjança i del comportament assilvestrat (ja se sap: el conegut i recurrent wild west). Com dèiem, era època de canvis (o, si més no, d’intents de canvi): educació en lloc d’ignorància, substituir la llei del més fort per una llei justa (si se’m permet l’oxímoron)... En definitiva, modernitat —amb el bon sentit del terme— que poguera conduir la gent cap a una societat més igualitària.I si també se'm dona la llicència per a personificar, diria que Ransom Stoddard seria la democràcia (però la democràcia vertadera), que Liberty Valance seria la corrupció (característica intrínseca de la violència), que Tom Doniphon seria l'equilibri i la bravura (la bravura revolucionària d'un poble que s'aixeca contra el poder establert) i, finalment, que Marshal Link Appleyard seria la covardia (el poble estult i acovardit). No cal dir que no m'oblide d'altres personatges importants com Dutton Peabody, Pompey, Hallie..., cadascun reforçant alguns o tots dels valors esmentats.
I tot aquest preàmbul social se sustenta gràcies a una història que conté un pols narratiu, unes imatges, situacions i posada en escena que, des del primer moment i d'alguna manera, ens impliquen i ens comprometen com a espectadors i espectadores.
Els gèneres es barregen des de la tragèdia fins a la comèdia amb personatges molt accentuats, com hem dit adés: el dolent, el valent, l'intel·lectual, el covard... Elements cinèfils admirables que es combinen amb un simbolisme progressista. Sí, progressista, perquè aquest film és un cant a la llibertat, una invitació a ser lliures com a éssers humans, a poder expressar-nos, a tenir drets i a buscar una igualtat —tot i que el tema racial i de la dona encara estava en bolquers— que assente les bases d'una democràcia justa i real.
THE MAN WHO SHOT LIBERTY VALANCE. 1961. Estats Units. Color. 119 Min.
Direcció: John Ford
Intèrprets: John Wayne, James Stewart, Vera Miles, Lee Marvin, Andy Devine, John Carradine, Edmond O'Brien, Ken Murray, Jeanette Nolan, Woody Strode, John Qualen, Lee Van Cleef, Denver Pyle, Strother Martin, Willis Bouchey, Carleton Young
Música: Cyril J. Mockridge
Fotografia: William H. Clothier
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada