Relat impactant
Tot i que, en realitat, el matís predominant és l’atemporalitat, aquesta obra fa trontollar els fonaments de la justícia espanyola durant els primers anys del segle XX. La directora Pilar Miró es decanta per la contundència i per un estil directe, ja que de la pantalla sorgeixen, sense cap mena de contemplacions, duríssimes escenes de tortures per part de l’aparell estatal. De fet —a causa de la narració tan explícita de les tortures per part del cos de la Guàrdia Civil—, va portar el Govern de la UCD, amb el seu ministre Ricardo de la Cierva al capdavant, a posar la pel·lícula a disposició de l’autoritat militar. D’aquesta manera, la cinta va quedar segrestada durant més d’un any i mig i la seua directora va ser objecte d’un procés militar. Finalment, es va estrenar a mitjan 1981, i va ser l’única pel·lícula espanyola prohibida durant la democràcia després de la desaparició de la censura el 1977.
Amb aquest film es posa en dubte el concepte de justícia i la presumpció d’innocència en un procediment judicial tercermundista en què les víctimes eren com funàmbuls que caminen per un filferro destensat, ja que depenien absolutament de l’atzar: cal observar que la sort de tots dos dependrà del jutge d’instrucció que en aquell moment ocupava el càrrec; d’aquesta manera —desafortunadament per a Gregorio i León—, van passar d’un primer jutge ponderat que va sobreseure la causa a un altre que era totalment parcial.
La pel·lícula també fa referència a les desigualtats socials existents i a les condicions de pobresa a què estava sotmesa la població. La corrupció política, juntament amb l’afany de venjança —del diputat Contreras i del capellà de la parròquia—, també hi són presents, amb la persistent obstinació del sector conservador.
Finalment, és molt interessant observar com els rumors infundats i la brutalitat coercitiva de les pallisses es poden convertir en arguments poderosos. Així, els dos jornalers —i també la dona de Gregorio— dubten de la innocència de l’altre. Tot plegat ens trasllada a una reflexió esquinçadora: com actuaríem nosaltres en la mateixa situació? Delataríem, fins i tot mentint, un amic?
Memorables els actors i impactant l’aparició del Cepa quan escolta la veu del romanç del cec. El crimen de Cuenca és un al·legat fantàstic contra la tortura i la vulneració dels drets de la ciutadania. Recomanable.
EL CRIMEN DE CUENCA. 1980. Espanya. Color. 92 Min.
Direcció: Pilar Miró
Intèrprets: Amparo Soler Leal, Fernando Rey, Héctor Alterio, José Manuel Cervino, Mary Carrillo, Francisco Casares, Eduardo Calvo, José Vivó, Félix Rotaeta, Guillermo Montesinos, Mercedes Sampietro, Assumpta Serna, Daniel Dicenta
Guió: Salvador Maldonado, Pilar Miró. Idea: Juan Antonio Porto
Música: Antón García Abril
Fotografia: Hans Burmann
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada