Llibertat d'expressió
Sembla una mica, com a mínim, torbadora per a un espectador objectiu la compareixença del dissident Heberto Padilla a l'Havana, després de ser posat en llibertat per part del règim cubà. Més encara sabent que, anteriorment, va ser retallada la llibertat d'expressió, prohibint els seus poemaris i els seus articles en premsa contraris al règim. Així i tot, l'escriptor va entonar una autocrítica acusant-se de contrarevolucionari, i també a molts dels seus col·legues presents. L'avantguarda intel·lectual internacional es va posicionar a favor seu tot dirigint una carta a Fidel Castro, però, Padilla va declarar que estaven també equivocats i que ell havia traït a la revolució. Aquesta va ser la seua explicació demolidora: "La revolució cubana és superior a l'home amb la qual s'han solidaritzat"En una gravació desclassificada que es mostra per primera vegada al públic, el sentir intern del poeta deixa molts interrogants: o bé el compromís per la revolució era cec, o es trobaven, d'alguna manera, amb les mans lligades, però la realitat és que la gran majoria donava la raó al poeta. Això no obstant, a les imatges posteriors es mostra l'escriptor ja a l'exili i amb les contradiccions que va mostrar des de sempre. Així, a Miami va ser reprovat per una part de l'exili en participar en un esdeveniment literari juntament amb escriptors afins al govern cubà.
Jorge Edwards opinava el següent: "Les revolucions quan estan en un moment crític, atacades des de fora, tendeixen a desenvolupar un sistema de vigilància i seguretat que en principi és necessari i que en cas de la revolució cubana s'ha demostrat que és més que necessari. Fins i tot hi ha hagut intents d'assassinar Fidel Castro. Però crec que aquesta preocupació per la seguretat es transforma en una obsessió. I aquest és el problema: aquest pas d'una preocupació —legítima— per la seguretat i la vigilància, a l'obsessió, al domini a tota la vida del país, de la policia, era el pas que calia evitar. Pense que, justament, la veu dels escriptors està perquè això no passe. Per tant, l'empresonament de Heberto Padilla és una intolerància del govern cubà a la crítica".
El document és molt didàctic, amb intervencions de Gabriel García Márquez, Julio Cortázar, Mario Vargas Llosa, Jean-Paul Sartre, Jorge Edwards i Fidel Castro. Tot plegat, la compareixença i els testimonis segueixen una suggestiva estructura, cosa que acompanyat als versos en màquina d'escriure del poeta, enforteixen aquest interessant reportatge on les esglaiadores declaracions obren les portes del desencís.
EL CASO PADILLA 2023. Cuba. Color. 78 Min.
Direcció: Pavel Giroud
Intèrprets: Heberto Padilla i personal entrevistat.
Guió: Pavel Giroud
Música: Pablo Cervantes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada