Dependència cega fins a l'autodestrucció
Estudi fascinant sobre les relacions i les emocions humanes, presentat en un escenari únic. A través d'una posada en escena que evoca al teatre i dels seus monòlegs extensos, la pel·lícula aprofundeix en la psicologia dels cadascun dels personatges. Efectivament, mitjançant Petra és fan palés les nostres contradiccions: s'hi pot veure en els seus diàlegs amb Sidonie. Ambdues parlen des d'una perspectiva humana de la relació de parella, dels moments grats, de les errades, de les culpes o de la impossibilitat de conviure i compartir. Tanmateix, la mateixa Petra té al seu servei a una esclava (dir secretària seria un eufemisme) a la qual humilia i maltracta. Petra trau pit i està cofoia del paper empoderat i feminista que adopta envers el seu marit (després d'haver estat perdudament enamorada, quasi esclavitzada, d'ell). Ara, però, s'hi sent independent i és ella qui mamprén accions per al divorci. Mesos després s'arrossegarà davant Karin, una jove d'origen humil (que li va presentar Sidonie) de la qual s'enamora bojament, engolida per una extremada dependència emocional. Petra amarga a Marlene i Karin castiga a Petra: ara, aquesta última, tasta de la seua pròpia medecina.La pel·lícula està dividida en tres actes en funció de l'estat anímic de la protagonista. El primer és el moment d'enfortiment i independència després de separar-se del marit. El segon és quan cau en una profunda depressió després de l'amor no correspost de Karin, un pou sense fons que anul·la tota la seua voluntat psíquica. I, en tercer i últim lloc seria el de l'alliberació quan comprén la impossibilitat d'abastar l'amor anhelat.
Evidentment, aquesta obra invita a la reflexió i ens fa preguntar com una persona pot invalidar-se fins a l'autodestrucció. Com és possible eixa tremenda fixació en un sol ésser humà, obviant tot allò que l'envolta (amigues, mare, filla o elements materials), o quins processos mentals actuen dins de la ment per divinitzar una persona de la mateixa condició i rang. Mal d'amors seria una afirmació entre popular i prosaica. Patologia i desadaptació seria una afirmació més científica.
El cas és que aquesta cinta ens parla de la misteriosa complexitat de l'ésser humà. Un molt interessant melodrama que toca l'homosexualitat i les pors que ens envolten, amb uns personatges molt ben construïts. I, clar, no podria acabar aquest escrit sense fer referència a la serventa, secretaria i esclava. Marlene és una figura retòrica, és el jo esclavitzat de Petra i simbolitza les seues pors i les seues emocions negatives. És per això que la tracta mal. Quan, al final, s'allibera del jou de Karin, allibera també a Marlene. I Marlene, se'n va, i va deixant les coses a la maleta, fins i tot una clarificadora pistola fruit de la ment trastornada de la protagonista.
DIE BITTEREN TRÄNEN DER PETRA VON KANT. 1972. RFA. Color. 124 Min.
Direcció: Rainer Werner Fassbinder
Intèrprets: Margit Carstensen, Hanna Schygulla, Eva Mattes, Gisela Fackeldey, Irm Hermann, Katrin Schaake
Guió: Rainer Werner Fassbinder. Obra: Rainer Werner Fassbinder
Fotografia: Michael Ballhaus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada