Alliberament i redempció personal
Aquesta obra és la història real d'Alvin Straight qui, tot i gaudir d'una mala salut, decideix mamprendre un viatge per retrobar-se amb el seu germà Henry el qual acaba de patir un infart i amb qui no es parla des de fa més de deu anys. Atesa la seua manca de visió i l'escassetat de diners, opta per fer ell mateix el recorregut de centenars de quilòmetres — entre Laurens (Lowa) i Blue River (Wisconsin)— amb la seua màquina tallagespa que circula a 8 km/h.Sembla que estiga a punt de caure-hi, però no hi cau. D'acord amb l'estructura del guió hom s'esperaria que aquesta crònica declinara en un insuportable batibull de sensibleria. Ans al contrari, Lynch afaiçona el guió i ho reflecteix a les imatges d'una manera senzilla, nua i sense adornaments tot impregnant-la d’una bellesa poètica absolutament captivadora.
The Straight Story és una història de redempció on s'hi presenten un bon grapat de conceptes i valors que romanen marginats en el nostre conscient col·lectiu contemporani. Qui es posa a pensar en l'actualitat, doncs, en elements tan incòmodes com la vellura, el perdó, la pau individual o el miracle de la vida? Si algú abasta eixe estat, probablement ho farà perquè es trobe en la conjuntura de la seua pròpia decadència.
Els sentiments i les emocions afloren en cada uns dels personatges els quals amaguen uns patiments latents que comporten un gran dolor emocional. La pel·lícula és magistralment metafòrica en eixe aspecte, tant explícitament (la conversa dels dos homes grans al bar o) com implícitament (la mirada silenciosa de la seua filla Rose o el matoll de branquetes amb la lligadura).
La vellesa i l'ocàs de l'existència s'hi manifesta constantment, cosa que suposa una molt interessant reflexió al voltant d'una etapa de la vida la qual arribarem tothom: quelcom llunyà, però més a prop del que ens pensem.
En el seu trajecte s'hi troba amb diferents personatges diferents en cultura, edat i idiosincràsia, així com amb altres coetanis que hi comparteixen sofriments passats (la Segona Guerra Mundial). El film està farcit d'escenes emotives i de drames interiors les quals el director les sap barrejar amb altres elements mundans i quotidians com ara l'humor i la ironia.
La pel·lícula és en definitiva, tot i que no rebutja la seua crueltat, una oda a la vida. L'escena final és absolutament memorable.
THE STRAIGHT STORY. 1999. Estats Units. Color. 111 Min.
Direcció: David Lynch
Intèrprets: Richard Farnsworth, Sissy Spacek, Harry Dean Stanton, Jane Galloway Heitz, Joseph A. Carpenter, Donald Wiegert, Jennifer Edwards-Hughes, Everett McGill
Guió: John Roach, Mary Sweeney
Música: Angelo Badalamenti
Fotografia: Freddie Francis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada