Distorsió en la ment de l'espectador
La història de Tom i Evelyn, una parella de turistes anglesos que visiten una petita illa costanera espanyola, aconsegueix, a través de la càmera del realitzador, alterar i desordenar l'espectador. Aquesta vegada, però, l'element distorsionador i pertorbador que aconsegueix commoure, estremir i colpejar-ne la consciència, no és cap monstre ni animal terrorífic. Contràriament, el director, basant-se en la novel·la de Juan José Plans, s'acull a la candidesa, ingenuïtat i fingida bondat que desprenen els éssers infantils. Aquest fet és quelcom que trastoca els patrons cognitius establerts en els éssers humans, ja que tal com diu el seu títol ningú no pot pensar que un xiquet puga cometre aquests actes vils.Així, el realitzador crea una atmosfera absolutament inquietant i misteriosa. Rodada d'una manera aparentment senzilla, en el sentit que els exteriors són d'un poble deshabitat i inhòspit, l'obra utilitza molt intel·ligentment l'ús del color: el blanc de les cases, al costat de la brillantor radiant del sol de l'estiu, fan que existesca un fort contrast entre aquesta lluminositat relaxant i l'hostilitat, el terror, la por i la sang que desprén el lloc.
Diferents lectures i interpretacions es poden extreure de la cinta, però, aquesta llança una mena de metàfora subversiva contra el poder establert en la qual, el poble oprimit (els xiquets morts, víctimes innocents de les primeres imatges en les diferents guerres) es rebel·len contra l'opressor (els adults que propicien aquest fet).
Els moments de gran tensió són reforçats per una excel·lent banda sonora de Waldo de los Ríos i amb una interpretació de tots els xiquets i xiquetes francament admirable (les seues mirades i rialles nervioses fan que ens quedem absolutament desconcertats).
Recorde clarament la primera vegada que la vaig veure. En sortir al carrer l'endemà, em vaig trobar amb un xiquet i em vaig espantar: prova contundent que és un film que et captiva i et deixa empremta a l'interior. I és que no totes les pel·lícules que intenten causar impressió de por aconsegueixen, almenys totalment, la seua missió. Tot i això, la que va realitzar Narciso Ibañez Serrador va encertar sobradament. Insòlita i sorprenent.
¿QUIÉN PUEDE MATAR A UN NIÑO? 1976. Espanya. Color. 100 Min.
Direcció: Narciso Ibañez Serrador
Intèrprets: Lewis Flander, Prunella Ransome, Antonio Iranzo, Miguel Narros, Luis Ciges, Marisa Porcel, María Luisa Arias, Antonio Canal, Juan Cazalilla
Guió: Narciso Ibañez Serrador. Novela: Juan José Plans
Música: Waldo de los Ríos
Fotografia: José Luis Alcaine
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada