La sinergia en la creació musical
És difícil ser objectiu en l'anàlisi d'un film quan tot el que passa a les imatges forma, d'alguna manera, part de tu. Si has sigut un seguidor d'aquesta formació, si coneixes amb detall la seua discografia, si cada tema que escoltes pertany a la banda sonora de la teua vida o si revius la teua adolescència a través de la seua música; molt dolenta ha de ser la pel·lícula perquè no vibres en veure-la.He de reconèixer que quan va aparèixer el tràiler no em va donar bones sensacions. Només veia a mers imitadors i tenia el pressentiment que seria un insuportable melodrama ploraner. No obstant això, l'obra té els seus aspectes d'interès centrats, especialment, en els problemes emocionals i pors del seu protagonista; la seua vulerabilitat como a esser humà malgrat la seua simbòlica deïtat ("Vine a veure’m quan sàpigues qui eres", frase crucial que li etziba el cambrer al final de la festa).
El film embotix, però, massa contingut en la narració —radiografía l'evolució del grup des dels seus inicis i ho combina amb una mena de biopic del cantant— cosa que afecta negativament el resultat final. Així mateix, es troba a faltar una profundització en la formació musical de Mercury i una indagació més completa en la psicologia dels personatges, ja que algunes relacions apareixen com a molt esquemàtiques. Així mateix, és inevitable que després de les constants el·lipsis, l'espectador més avançat en el coneixement de la banda, advertisca alguna que altra errada (¿la creació de "We Will Rock You" amb Freddy amb els cabells curts?).
De qualsevol manera, la pel·lícula està realitzada amb una gran factura i molt ben interpretada. Conté, igualment, encertats apunts pel que fa a la idiosincràsia de Queen, grup que no podria existir sense la participació de cada integrant; els quatre són magnífics compositors que han aportat innombrables hits a la banda (d'ahí que el magnat de la discogràfica -encara que també per motius financers-, plantege l'excel·lent "You're my Best Friend" de John Deacon en compte de "Bohemian Rhapsody"). Tenien un líder visible, però tots n'eren conscients que la participació de cadascú era crucial per al bon funcionament del conjunt. A més, l'enfonsament personal de Freddy Mercury en el seu periple en solitari —que també ho va ser en el musical (quina castanya Mr. Bad Guy)— es plasma perfectament en la història fins arribar a l'emotiu Live Aid.
Queen va ser una gran banda, especialment fins a 1980 (The Game), després van anar decaient. A través de la seua llarga trajectòria han aportat un bon grapat de bones cançons i discos. De tant en tant apareix una febre malaltissa per la banda cremant part del seu repertori (casos com "We are the Champions o "We Will Rock you"). Em sabria greu que ara, aprofitant l'estirada d'aquesta cinta o dels seus anteriors musicals, s’explotara fins a la sacietat la imatge icònica de Freddy Mercury (tal com van fer amb la figura de Che Guevara) o que una peça tan sorprenent i classicista com Bohemian Rhapsody esdevinguera en una mena de "música de Mercadona".
Finalment, una qüestió relacionada amb el comportament dels espectadors a les sales de cinema. Existeix el mal costum de no esperar-se fins a la finalització dels títols de crèdit. Aquesta vegada, a més d'aquests títols, teníem imatges impagables d'un concert de Queen en la seua època d'esplendor. Si no ho vols veure, allarga’t, però, per favor, no et quedes com una estàtua posant-te l'abric i molestant els altres.
Direcció: Bryan Singer
Intèrprets: Rami Malek, Joseph Mazzello, Ben Hardy, Gwilym Lee, Lucy Boynton, Aidan Gillen, Tom Hollander, Mike Myers, Alien Leech, Aaron McCusker, Jess Radomska, Max Bennet, Michelle Duncan
Guió: Anthony McCarten (HIstòria: Anthony McCarten, Peter Morgan)
Fotografía: Newton Thomas Sigel
Música: John Ottman (Cançons Queen)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada