(2) JOSH ROUSE "Country Mouse, City House" [2007]

Després de l´estimable “Subtitulo”, Josh Rouse ens ofereix un autèntic exercici de relaxació. Aferrant-se a l´essència d´un pop-folk resplendent amb pessics soul, el cantant nord-americà (Nebraska) establit a Altea, en transporta al sabor llunyà country-rock dels anys 60-70.
La veu càlida que imprimeix a la seua música, el seu sorprenent classicisme, la senzillesa -que no cau en la sensibleria ni en l´embafament- de tota l´obra, fins i tot en el reduït nombre de temes (sempre he preferit un bona selecció abans que farcir els discs amb temes insípids) donen com a resultat unes cançons que desprenen una mena de “ malenconia optimista” . Així doncs, tenim peces tant agradables com “Sweetie”, “Italian dry Ice”, “Hollywood bass player”, “Domesticated lover”- amb un excel.lent duet amb la seua parella Paz Suay- i la magnífica “God, please let me go back”: un plaer escoltar el contrast entre la guitarra melòdica i la serenitat de la veu. Tanmateix, la darrera part dels disc resulta una mica més fluixa.
“M'agradaven aquells temps en què hi havia cantautors que tocaven d'una forma natural, res a veure amb el look o el màrqueting” deia el cantant en una afirmació totalment clarificadora.
L´autor acostuma a fer un disc per any. Esperem que el proper seguisca amb la mateixa línia.

Valoració: 2,14

(3) THAT UNCERTAIN FEELING [1941]

“That uncertain feeling” és una estimable comèdia amb una narració impecable. Està basada en una obra còmica d´embolic escrita per Victorien Sardou i Emile de Najac anomenada “Divorçons” (“Divorciem-nos”). El seu director -Ernst Lubitsch- va fer una primera adaptació a l´any 1925 (Kiss me again) per al cinema mut. Ha sigut considerada per bona part de la crítica com una pel.lícula menor, afirmació discutible però comprensible alhora per la quantitat de grans obres del seu realitzador. El film, rodat en interiors, continua totalment vigent en l´actualitat i conté una gran elenc de situacions divertides. La història, que analitza els costums socials, posa en dubte les conductes rutinàries inherents a la convivència quotidiana dels matrimonis acomodats. Per altra banda, ressalta l´atracció per la novetat i l´originalitat –la relació amb el pianiste Alexander Sebastian- . Ací es va comercialitzar amb frases com “La astucia de un marido que conquista a su mujer”, i en la lamentable: “El capricho de una mujer, a punto de causar su propia infelicidad” que denota la injecció de paternalisme insuflada a la societat emergent. Cal destacar la magnífica actuació del triangle amorós: Melvyn Douglas –de marit poc atent i prestigiós home de negocis, Merle Oberon –de muller insatifesta per la monòtona vida marital- i Burguess Meredith (l´entrenador de Rocky III) -de músic independent, irònic i extravagant- i sobretot, el característic “toque Lubitsch” (Keeks!) 

THAT UNCERTAIN FEELING 1941. USA. B/N 

Direcció: Ernst Lubitsch 

Intèrprets: Merle Oberon, Melvyn Douglas, Burguess Meredith, Alan Mowbray, Olive Blakeney, Harry Davenport, Sig Rumann, Eve Arden, Richard Carle, Mary Currier, Jean Fenwick, Rolfe Sedan 

Argument: La comèdia teatral Divorçons, de Victorien Sardou i Emile de Najac 

Guió: Walter Reisch i Donald Ogden Stewart 

Fotografia: George Barnes 

Música: Werner R. Heymann

Crítiques d'Ernst Lubitsch (clicar en aquest mateix enllaç per a llegir-les):  

Canço de bressol trencada (1932)

SOLATGE Les Coves.- (Concert)

Solatge, va atraure l´atenció de la nit del dissabte. Molta gent esperava, anhelosa, el debut en directe d´aquest grup que, pels anys noranta va començar a fer els seus primers temptejos al món de la música, i va autoeditar el seu primer CD.
El seu repertori en viu està format per temes de diferents èpoques -des dels anys 50 fins els 90- i tenen la peculiaritat d´adaptar, en una gran majoria de la seua col.lecció, les lletres de les cançons. Així és com li donen un caire especial a la seua proposta que va des de l´humor àcid (Noches de bohemia) fins a la denuncia política (Esto es un atraco).
D´aquesta manera Solatge donaren un repàs a diferents estils musicals: el rock del sur de Lynyrd Skynyrd (Sweet home alabama), el rock urbà de Burning (No es extraño que tu estés loca por mi), el Rockabilly de Loquillo y los Trogoloditas (El ritmo del garaje), el flamenc-fusió de Navajita Platea, el 50s rock&roll de Ritchie Valens (Come on, let´s go i La Bamba), els derivats rockers de Dire Straits (Sultans of swing), Fito & Fitipaldis (Soldadito marinero), The Edsels (Rama lama ding dong), el folk valencià de Al Tall (El cant dels maulets), el punk més ferotge de Reincidentes (Vicio) i alguna que altra cançó més.
Felicitacions al grup per la seua gran actuació. Cal recalcar el seu esforç, el qual després de moltes hores d´assajos, va donar dissabte el seus fruits.
Esperem no tarden molt en oferir-nos un concert tant agradable com el que gaudirem.

(2) SPOON "GA GA GA GA GA" [2007]

Spoon és una banda d´Austin (Texas), formada per Britt Daniel (veu i guitarra), Eric Harvey (teclats, percussió, guitarra i veus), Rob Pope (baix) i Jim Eno (bateria).
Ga Ga Ga Ga Ga -títol que fa referència al moviment dadaísta- suposa el sisé disc d´estudi del grup. L´album conté algunes cançons apreciables: la potent ”Don´t make me a target”, el pop-soul “You got Yr. Cherry boombs”, "Rhthm and soul" -amb un superb ritme de baix- la balada “Black life me” i sobretot, la interessant secció de vents amb sabor new wave de “The underdog”.
Però, per altra banda, naufragen amb “The ghost of you lingers“, peça executada amb un so de piano amb stacatto: intent fallit de donar a la cançó una atmosfera de tensió, i “Eddie´s ragga“ amb uns aires jamaicans molt poc aconseguits.
La resta de cançons no passen de discretes, cosa que en conjunt fa que l´album siga -encara que amb algunes llacunes- digne d´escoltar.

Valoració: 1,83

Ací us deixe un video de la cançó "The underdog" tocada en directe:

BENVINGUTS

Encete blog amb la intenció de donar a conéixer les meues opinions sobre música (especialment rock i els seus derivats) i cinema.
Espere compartir amb vosaltres diversitat de reflexions!