INTERMITÈNCIA

Comentem ara cinc discs de l´any 2007, tots ells irregulars però amb alguns aspectes a destacar.
Marlango i el seu Electrical Morning no acaba de quallar. Si el grup va sorprendre amb el seu debut amb l´estupend disc homònim a l´any 2004, en les darreres dues entregues han mostrat un nivell més baix. Aixó sí, Leonor Watling demostra unes excel.lents condicions vocals, a més la banda manté la seua atmosfera de sempre: una barreja de soul, blues, rock i jazz (cal no oblidar al seu venerat Tom waits). “Never trust me”, “Hold me tight” i “Walking in soho” donen la millor versió del seu estil a l´àlbum.
Era poc probable que l´exbeatle Paul Mccartney repetira un treball de la qualitat del seu anterior disc Chao and Creation in the Back Yard de 2005, no obstant en aquest Memory Almost Full es poden rescatar, entre altres, cançons mogudes marca de la casa com “Dance tonight” o “Only Mama knows”, melodies tranquil.les amb el persistent registre camaleónic vocal de “Feet in the clouds” i, fins i tot, rock d´alta intensitat com “Nod your head”.
El darrer disc de la cantautora Rickie Lee Jones resulta intermitent. A estones genial, per moments aspre, puntualment surrealista, passatgerament monòton… Sort que el seu folk-rock ens reserva joies com “Circle in the sand”, “Nobody knows my name” o “7th day”.
El segon disc de la banda de Pete Doherty, Babyshambles, amalgama el sons clàssics britànics. Tant el cantant com el músics es mouen amb atreviment per a oferir-nos hits ballables com “Delivery” o “You talk live”, balades com “Crumb Begging Baghead”, “The lost art of murder”, així com també detalls jazzys tal com “There she goes”. Un treball discret i digne, no obstant es troba a faltar alguna cançó que fregue la mestria.
Nova entrega del grup de l´exbateria de Nirvana Dave Grohl. Els Foo Fighters, fidels al seu estil, continuen amb el so grunge de la desapareguda banda , junt a traços de pop-folk i rock-dur. Del treball cal ressaltar les magnífiques “Long road to ruin”, “But, honestly” i el folk instrumental de caire acústic “Ballad of the Beaconsfield miners”, tocat amb extraordinaria habilitat. Dotat de material de diferent nivell de qualitat, Echoes, Silence, Patience & Grace resulta quelcom repetitiu però amb la sensació general d´un treball intens, dur i melòdic.

(2) Marlango "The Electrical Morning" Valoració: 1,64

(2) Paul McCartney "Memory Almost Full" Valoració: 1,71

(2) Rickiel Lee Jones "Sermon on Exposition Boulevard" Valoració: 1,74

(2) Babyshambles "Shotter´s Nations" Valoración 1,77

(2) Foo Fighters "Echoes, Silence, Patience & Grace" Valoració:1,90

(2) Devendra Banhart "Smokey rolls down thunder canyon" [2007]

Personal, eclèctic i, en alguns moments, hipnòtic del cantautor texà qui visqué gran part de la seua infantesa a Veneçuela (d´ahí la inclusió d´algunes cançons en castellà).
Aquest treball es caracteritza per adoptar una barreja de psicodèlia i folk, ornamentat amb pinzellades de la tradició llatinoamericana.
Amb una alta dosi de creativitat, conté moments divertits com la brillant “Lovers”, “Carmencita”, la festiva “Samba vexillographica”, el rock psicodèlic d´aire sisenter “Tonada Yanomaninista” i peces nostàlgiques com “Cristóbal” (amb segona veu de l´actor Gael Garcia Bernal), la bossa brasilera “Rose”, el dub jamaicà “The other woman”, la balada Folk-carioca “Freely”, el magnífic soul “Saved” o les tecles tan romàntiques que podem percebre en “Remember”.
La canço emblemàtica de l´àlbum es el seu single (l´anti-single com algú li diu pels seu caire tan camaleònic i sobretot per la seua duració que supera els huit minuts) “Seahorse”. Fer una anàlisi d´aquesta cançó ens transporta per diferents camins musicals: Primerament el timbre de veu de Devendra Banhart recorda a Bryan Ferry , per tant de vegades dóna la sensació d´escoltar a la Roxy Music. La cançó comença pausada, per a passar després a aires jazzistícs propis de Chick Corea -a banda té compassos semblants al Mediterraneo de Serrat- i de sobte, entra a escena una mena de rock elèctric com si Jimmy Page es recreara en un solo de guitarra al concert de The song remains the same. Al final, la cançó retorna a la quietud del seu inici.
Per tant, estem davant d´un acceptable disc que aglutina una gran diversitat d´expressions.
Valoració: 2,04